Enclau ple de llegendes relacionades amb bandolers i traginers del s. XIX
En un dels laterals, hi ha una inscripció del mantra Om mani padme hum. És, probablement, el mantra més famós del budisme. Traduït com “la joia en el Lotus”. En un terme més complex d’aquesta filosofia, és representació de la purificació dels regnes de l’existència o l’estat espiritual perfecte
Són relleus mantinguts de l’erosió voltant, per la seva consistència i composició
Aquest massís, a l’igual que la seva veïna, la muntanya de Montserrat, no és una muntanya elevada per forces orogèniques exclusivament. Són relleus mantinguts de l’erosió voltant, per la seva consistència i composició. És, pròpiament, un conglomerat de còdols arrodonits i enllaçats per una composició de sorra i argila, amb una cimentació natural calcària que fa de lligam al terreny.
Per entendre aquest concepte hem de remuntar 65 milions d’anys. El relleu estava lligat a la Depressió Catalana Central. La formació d’un mar, entre l’antic continent catalano-balear i, els Pirineus, rebia l’abocament de diversos rius per ambdós costats. Aquests rius, transportaven diferents materials morfològics que, feien sedimentació en aquest enclau i, anaven omplint amb aquests estrats. És, doncs, una muntanya formada a partir d’un delta fluvial i dels corresponents moviments orogènics de les plaques. L’erosió al llarg dels anys i els despreniments de sediments més febles dels més resistents, van fer la resta, al deixar veure aquestes meravelloses talaies conglomerades de l’Obac.