A principis del segle XX sorgeixen a Barcelona les primeres iniciatives per a comunicar, mitjançant el tren, la ciutat amb els nuclis més importants del Vallès, tot seguint la línia del Tren de Sarrià que funcionava amb èxit des del 1863, i travessant Collserola. L’impulsor principal va ser l’enginyer Carles Emili Montañés, promotor de l’electrificació de la indústria catalana, qui va convèncer l’industrial americà Frank Stark Pearson perquè invertís en el projecte.
El resultat va ser la creació de l’empresa Ferrocarriles de Cataluña, SA (FCC) que el 1912 va iniciar les obres del perllongament de la línia de Sarrià fins a Les Planes amb la construcció del túnel sota Vallvidrera i després amb els treballs de la resta de la línia. Finalment, el 28 de novembre de 1916, es fa el primer recorregut en tren entre Pl. Catalunya i Les Planes, amb parada a l’estació de Sarrià.
L’època daurada dels berenadors
L’arribada del tren a Les Planes va convertir aquest indret en la destinació d’esbarjo preferida de la societat barcelonina. A partir d’aleshores, cada diumenge milers de persones van començar a aprofitar el dia per a viatjar en el nou tren fins als berenadors de la zona, que van viure una època daurada.
L’arribada a Les Planes no va suposar un punt i final, sinó el contrari. La línia va continuar creixent fins a Sant Cugat (1917), Rubí (1918), Terrassa (1919), Sabadell Estació (1922) i finalment Sabadell Rambla (1925), tot convertint-la en la línia suburbana més moderna d’Europa.
