Rull: “El Poder Judicial ha decidit recloure’s en l’autarquia més decimonònica”
Marcel Mauri, Jordi Ballart, Mariàngela Vilallonga i Anna Carol

Marcel Mauri, Jordi Ballart, Mariàngela Vilallonga i Anna Carol | Òmnium

Josep Rull, empresonat a Lledoners, ha estat, sense ser-hi, un dels protagonistes de l’acte de commemració d’Òmnium Cultural Terrassa. El polític egarenc, a través de la seva dona Meritxell Lluís, ha enviat una carta molt emotiva. El més inquietant del que estem vivint, però, és el pacte de silenci tàcit que s’ha estès a una part importantíssima de la societat espanyola que accepta la retallada de drets i llibertats si és a canvi de preservar la unitat d’Espanya. El preu que s’està disposat a pagar és altíssim. La sentència del Tribunal Suprem que ens condemna construeix una nova doctrina amb una formulació ofensivament simple: «d’ara endavant, qualsevol manifestació que sigui massa massiva o massa discrepant pot ser considerada sedició». Però que ningú no s’equivoqui: avui som els independentistes catalans, demà qualsevol que gosi discrepar en un Estat on la cúpula del Poder Judicial ha decidit recloure’s en l’autarquia més decimonònica, impassible a les constants rebregades que vénen nord enllà, on la justícia és justa i on els estats de dret estan construïts des d’un respecte escrupolós als drets i les llibertats fonamentals, des de la democràcia com a base de tot.”

Marc Zanon

Marc Zanon | Òmnium

El 16 d’octubre de 1969, per un acord de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, quedava legalitzada la primera delegació d’Òmnium Cultural a Terrassa, al local del carrer Sant Josep, 28. L’any 2019 es va celebrar el 50è aniversari de la seu i ara s’arriba als 5.000 socis. La commemoració s’ha clos amb un acte al Centre Cultural on s’ha presentat el llibre “ Òmnium Cultural i Terrassa : 50 anys d’història compartida”, escrit per l’historiador terrassenc Marc Zanon.

Jordi Ballart

Jordi Ballart ha tingut un record molt especial per Jordi Cuixart, Josep Rull i l’exiliat Lluís Puig. L’alcalde de Terrassa ha qualificat d’injust l’empresonament del president d’Òmnium i del polític egarenc. “L’amic Rull”. “Dolor i tristor” va patir, ha reblat, quan va veure sortir per unes hores Jordi Cuixart de la presó. A Rull i Puig els hi desitja que aviat siguin a casa. Ballart també ha lloat el paper d’Òmnium Cultural Terrassa en moments difícils com van ser els 60 i 70 del segle XX. L’entitat, ha recordat, és fonamental per entendre la història de la ciutat.

La presidenta local, Anna Carol -divendres farà un any que va agaf el testimoni-, ha aformat que “els esdeveniments dels darrers anys no ens són favorables. El país està sotmès a una vulneració de drets fonamentals vergonyosa que s’ha anat agreujant a l’afermar el nostre camí cap a la llibertat. Aprofito des d’aquí per denunciar la injustícia de l’empresonament de nostre president, Jordi Cuixart, que fa 27 mesos que tenim entre barrots, així com la resta de presos, represaliats i exiliats polítics”. Anna Carol ha acabat el seu parlament amb una referència a la cultura: “Ens obre la ment, ens fa pensar, ens ajuda a aprendre, a investigar. La nostra responsabilitat és justament aquesta. 50 anys sende defallir.”

Marcel Mauri

Marcel Mauri | Òmnium

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri: Que jo sigui aquí demostra la repressió de l’Estat”. El dirigent de l’entitat ha llegit una carta feta expressament per Jordi Cuixart per la jornada d’avui. “Cap pressó ens impedirà arribar a la llibertat”, ha escrit. Mauri ha reivindicat el paper de la seu de Terrassa en la promoció de la cultura al país.

Mariàngela Vilallonga, consellera de la Generalitat de Catalunya

Mariàngela Vilallonga, consellera de la Generalitat de Catalunya | Òmnium

Mariàngela Vilallonga, consellera de la Generalitat de Catalunya. “Jazz, l’Estapera… sóc a Terrassa”. “Ômnium arrela en el substrat del poble. Va ser fundada en una època de plom que ens remet a la lluita contra el franquisme.”. La consellera ha tingut també un record pels empresonats Cuixart i Rull i per l’exiliat Puig.

ss

La carta que ha enviat Josep Rull

Poc que es podien imaginar aquells fundadors d’Òmnium, primer a nivell nacional i després aquí a Terrassa, que 50 anys més tard, en una situació d’aparent democràcia a Espanya, el seu president nacional estaria empresonat per haver exercit els drets de manifestació i de llibertat d’expressió, per haver ajudat a posar unes urnes, per haver-se compromès, insubornablement, al servei d’aquest poble. Cada mes, Jordi Cuixart, ens posa al dia del nombre de socis d’Òmnium. Avui ja hem superat la barrera dels 200.000. No hi ha cap altra entitat de caràcter cívic i cultural a l’Estat espanyol (i intueixo que poques a Europa) amb aquesta massa social. Però als escrits d’acusació perpetrats per la fiscalia l’afiliació a l’Òmnium Cultural era considerada com una prova de la nostra actitud violenta.

És inaudit.

Ja heu vist que la Junta electoral prohibeix colors, paraules, debats, idees. Una de les expressions prohibides a TV3 i Catalunya Ràdio és la de «presos polítics». S’estableix que s’ha de dir «polítics presos». Jordi Cuixart és un polític pres? Des de quan? Què és aquesta vergonya?

D’aquí a poc se celebraran els Premis Goya i em temo que com en els dos anys anteriors hi haurà un silenci estrident sobre la situació d’empresonament del president d’una de les entitats culturals més importants d’Europa. Empresonat per haver defensat, pacíficament, unes idees legítimes. On és la progressia espanyola? On és el món de la cultura davant d’una vulneració tan flagrant dels drets civils?

El més inquietant del que estem vivint, però, és el pacte de silenci tàcit que s’ha estès a una part importantíssima de la societat espanyola que accepta la retallada de drets i llibertats si és a canvi de preservar la unitat d’Espanya. El preu que s’està disposat a pagar és altíssim.

La sentència del Tribunal Suprem que ens condemna construeix una nova doctrina amb una formulació ofensivament simple: «d’ara endavant, qualsevol manifestació que sigui massa massiva o massa discrepant pot ser considerada sedició». Però que ningú no s’equivoqui: avui som els independentistes catalans, demà qualsevol que gosi discrepar en un Estat on la cúpula del Poder Judicial ha decidit recloure’s en l’autarquia més decimonònica, impassible a les constants rebregades que vénen nord enllà, on la justícia és justa i on els estats de dret estan construïts des d’un respecte escrupolós als drets i les llibertats fonamentals, des de la democràcia com a base de tot.

I, malgrat tot, avui vosaltres sou aquí, tossudament alçats, a l’entorn del cinquantè aniversari d’una entitat que ens honora com a ciutat i com a país. Si no m’erro, la de Terrassa va ser la primera delegació d’Òmnium al Territori Jo sempre recordaré aquella seu mítica al Portal Nou i, com a infant, Rialles amb aquell logotip d’un espurnejant sol i amb un somriure immens que esdevé la metàfora més potent d’allò que som, de la manera de fer i de ser d’un poble que no vol tenir cap altre límit que la seva pròpia voluntat democràtica per construir una nació de ciutadans i ciutadanes lliures, cultes, desvetllats i feliços.

Ens en sortirem. Perquè questa immensa onada de llibertat i d’esperança és imparable, perquè l’esperança és més poderosa que la por, perquè després de nosaltres sempre en vindran més. No hi ha prou presons per tancar la voluntat democràtica de tot un poble.

Moltes felicitats!

Visca l’Òmnium Cultural!

Visca Catalunya lliure!

ee