MónTerrassa
Obituari de Maria Lluïsa Grimalt, que va morir a Terrassa el 26 de maig

Maria Lluïsa Grimalt i Sancho (Tarragona 23.11.1923-Terrassa 26.5.2022). En el comiat que vam celebrar el seu nebot Ramon ens va fer una bona semblança iniciada amb una dècima cantada per a l’ocasió i vestida d’anècdotes emotives de la seva vida. Heus ací la dècima: Una dècima faré/A la tieta estimada/Potser no és improvisada/Però jo l’he volguda fer/ Coses bones d’ella se/De la tieta tant creient/ Va viure intensament/Sempre amb un gran coratge/I seguint el seu bagatge/Al cel ens veiem. Amen.

Filla de mestre Bartomeu nat a Felanitx i de Vicenta

Filla de mestre Bartomeu nat a Felanitx i de Vicenta. “Temps de penúries, farinetes i mal menjar durant la postguerra”. Nasqué a Tarragona ja que el pare tenia plaça de mestre a Vandellós. Ella va voler exercir de farmacèutica i brillantment va aconseguir-ho amb “molt d’esforç i dedicació que va seguir tota la vida.

Una saga de farmacèutiques que encara dura… (germana, neboda i reneboda)”. Aquestes van ser les paraules que les seves cosines Carmina i Mercè Rigo i Grimalt també li van dedicar esmentant, la Mercè, que “l’última vegada que la van veure va ser a casa seva, la van anar a veure per espigolar els records, amb la intenció d’enregistrar-los, perquè era el testimoni que quedava de la memòria familiar”.

Com a farmacèutica es va iniciar fent de dependenta a Badalona

Com a farmacèutica es va iniciar fent de dependenta a Badalona. Va viure a Rubí. I fou a Terrassa on hi va viure la resta de la seva vida essent titular de la seva pròpia farmàcia, la primera de Can Palet. Va participar a la Parròquia de Sant Josep on sempre fou una bona col·laboradora en grups de Tercer Món i d’altres, la seva aportació espiritual i material van ser sempre ben acollides.

Un cop jubilada es va traslladar a viure al centre prop del seu germà Francesc i la seva esposa Esperança que la van cuidar fins al darrer moment tant com van poder. Com a tants d’altres la pandèmia la va viure en una residència i romangué aïllada, com
tants d’altres, tot el llarg temps que va durar fins el seu traspàs a la Vida en majúscules que sempre va conrear.

Maria Lluïsa Grimalt i Sancho

Vull recordar un viatge que vam fer a Taizé amb la seva amiga Carme Sanahuja, amb el seu sis- cents. També llargs anys participant en un grup laic que seguíem l’espiritualitat del recentment inscrit al llibre dels sants Charles de Foucauld. La seva fe era de pedra picada i ens ajudava a tots els qui amb ella preteníem també que ho fos. En la Missa que es va fer a la seva parròquia en motiu de la sobtada mort del qui en fou rector Pere Corbera, va voler dir unes paraules de record i agraïment. No només va ser una bona dona, sinó que va ser una bona cristiana atenta sempre a les necessitats socials. La seva feina els hi feia conèixer de prop.

Maria Lluïsa, tota aquella colla de jovenets al teu costat et recordem vivament i sempre et recordarem, saps quant t’estimàvem, la darrera vegada que ens vam veure tots plegats va ser a casa del Llorenç i l’Àngels a Viladecavalls, va ser una gran alegria poder-nos retrobar tots plegats desprès d’anys. Com deia el teu nebot Ramon en el darrer verset de la dècima “Al cel ens veiem. Amén”.

Nou comentari

Comparteix