MónTerrassa
Un noi de Londres amb família terrassenca demana ajut per superar una leucèmia
  • CA
sss

!--akiadsense-->

En Kiran demana ajuda per superar la leucèmia que pateix, i ha iniciat aquest dimarts una campanya a Gofundme per recaptar els diners que necessita per fer el tractament. Li calen 500.000 lliures esterlines, i en les primeres 24 hores se n’han recaptat 173.488 (són 2.428 donants ara per ara). Resideix a Londres, però la seva família per part de la mare viu a Terrassa. La campanya l’ha posat en marxa la seva mare i un grup vinculat a ella.

La història explicada per ell mateix (ho explica en un vídeo)

“Hola Em dic Kiran i tinc 16 anys. Acabo d’aprovar el meu GCSE (Certificat General d’Educació Secundària). Visc a Londres amb la meva mare, el meu pare i les meves 3 germanes. Abans vivíem a Barcelona i encara hi tinc molta família. El gener de 2020 em van diagnosticar un tipus molt agressiu de leucèmia (T-ALL) i, tot i haver rebut molts tractaments durant més de 9 mesos aquí al Regne Unit, el divendres 6 de novembre els meus metges em van dir que el càncer ha tornat, aquesta vegada d’una manera encara més agressiva, i ara no hi ha res més que puguin fer per mi. Res. Tots estem destrossats. Només volia millorar i tornar a l’escola.

El dilluns 9 de novembre em van oferir provar un nou tractament que s’està desenvolupant a Singapur. Només 4 nens l’han rebut anteriorment i la primera part costa 500.000 lliures esterlines. Estem fent tot el possible per recaptar els diners, però ho hem de fer ràpidament, ja que se m’acaba el temps. Volen iniciar el tractament al desembre. Si us plau, podries fer una donació del que estigui al teu abast per ajudar a pagar el tractament? Alhora permetrà els metges aprendre per després ajudar altres infants que puguin tenir aquest càncer en el futur.

Pots llegir la meva història a continuació. La meva mare també ha escrit els seus sentiments. El meu pare està escrivint un blog.

Si us plau. Ajuda’m a tenir futur. Gràcies.”

Les paraules de la mare

“El Kiran és la persona més dolça que he conegut mai. És amable, pacífic: des de petit sempre ha volgut evitar qualsevol conflicte i simplement viure la vida sense problemes i fins i tot intentar passar desapercebut en tota mena de situacions. És serè, reservat, evitant sempre fer mal a ningú. Veritablement respectuós, no només com un nen educat amb bones maneres, sinó profundament respectuós amb tots els éssers vius que l’envolten. Mai no he sentit cap paraula jutjadora. La vida per a ell sembla significar la naturalesa en equilibri, i això és tot.

El meu fill mai no ha amagat que la comoditat significa felicitat per a ell. És la seva situació natural. Estirar-se al sofà mirant el sostre i pensar només en silenci sembla ser suficient per ell per sentir-se bé. És el nen menys consentit que he conegut, i mai no li ha interessat posseir coses, bé, tret de la seva Play Station!

Però tot aquest equilibri cosmològic es trenca de sobte i sembla que la vida ja no és tan amable amb el Kiran com sempre ho ha estat ell amb la vida. Continua agraint-nos que li hàgim donat una infància tan feliç.

Estimo el meu noi. M’encanta com és. I crec que la vida i el món serien millors si es pogués quedar més temps. Molt més temps.

Si us plau, si us plau, si us plau, ajudeu-nos a intentar mantenir el Kiran amb nosaltres. No el vull deixar marxar.

P.D. M’he oblidat de dir com de valent, coratjós, madur i fort ha esdevingut el meu noi després d’aquesta experiència. Sempre ha estat una inspiració i hem après d’ell cada dia”.

Cristina

Pels dubtes

Si es vol ajudar a recaptar fons per al Kiran i es té qualsevol consulta sobre la recaptació de fons, es pot enviar un correu electrònic a [email protected]

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa