Fa vuit mesos que el mandat del govern de TxT i ERC va començar a l’Ajuntament de Terrassa. Un temps en el qual s’han succeït diferents actuacions, algunes amb més encert que unes altres, però sense un relat ni un sòlid contingut ideològic. No obstant això, el propòsit d’aquest article no és analitzar el fons o l’argument de les principals accions que el govern municipal ha dut a terme en aquest temps.
El que pretenem és evidenciar les formes, els procediments, i les actituds d’aquest govern. I és que en democràcia ocorre que les formes i els procediments són molt importants. De fet, a vegades, fins i tot poden arribar a determinar-ho tot. Vam començar el mandat eliminant moltes competències del Ple (seu de la sobirania municipal) i traspassant-les a la Junta de Govern. Una decisió legal i legítima però, era aquest el missatge de “nova política” que volien enviar a la ciutadania aquells que porten 15 anys governant la ciutat? Sembla que sí.
Vam seguir amb un canvi d’horari dels plens, dificultant d’aquesta manera la participació de la ciutadania en el seguiment i control dels òrgans de govern municipals. Una altra decisió que va prendre el govern municipal va ser la de deixar a l’oposició fora del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa, cosa que reclamava ERC quan estava a l’oposició i que ara no aplica quan governa, i a la qual Alfredo Vega com a alcalde sí que va accedir.
Seguidament ens van pujar els impostos i van aprovar uns pressupostos que disminuïen les inversions i augmentaven la despesa en sous i en partides de comunicació. Totes aquestes mesures tenen un denominador comú: les males formes. Cap d’aquestes decisions va ser adoptada a través del diàleg o l’acord, ni amb cap grup municipal, ni amb cap entitat o associació de Terrassa. Ningú dubta de la legitimitat de la majoria absoluta que té Ballart amb ERC, però les maneres de fer defineixen quines són les voluntats d’un govern.
No obstant això, podríem acceptar que aquesta és la manera de fer d’aquest equip de govern municipal: aplicar la majoria absoluta en tot allò que desitgin sense parlar amb ningú que no sigui del seu grup. Això, encara que criticable, seria legítim. El problema està en quan creus que la majoria de la qual gaudeixes et permet fer-ho tot. I aquí és on ens tindran al davant.
En diverses ocasions durant el poc temps que portem de mandat hem pogut comprovar com des del govern municipal han volgut imposar el seu criteri, passant per sobre de qualsevol altra voluntat, fins i tot de la que marca la normativa. Es van saltar el Reglament de Participació Ciutadana quan van aprovar els pressupostos i ordenances sense passar pels Consells Municipals de Districte. I en el ple del mes de gener es van voler tornar a saltar les normes, en aquest cas el Reglament Orgànic Municipal, quan pretenien incloure una moció en l’ordre del dia del ple a deu hores abans d’iniciar la sessió.
Un intent que, encara en el supòsit de no ser il·legal, sí que seria totalment reprovable des del punt de vista polític i parlaria per si sol de la qualitat ètica i moral del govern. Però, a més, estem parlant d’una vulneració de la norma. Sabem que a ERC no li importa saltar-se les lleis (excepte quan arriben les conseqüències), però que el grup de Ballart accedís a això mereix ser destacat. Aquest pot ser un dels efectes de no gestionar bé una majoria absoluta: fer el que et dóna la gana. Si a això li afegim l’actitud d’alguns dels regidors de l’equip de govern, els qui en el mateix ple van tenir la mala educació d’insultar i faltar el respecte a l’oposició, la teoria es confirma.
Només algú que es creu superior moralment pot atrevir-se a dir “masclista” o “racista” a un company de ple, però, si a més ho fa amb la tranquil·litat d’una majoria absoluta que li recolza, la situació és més preocupant. Punt a part mereix l’actuació de l’alcalde. No demanarem a Ballart que sigui com Vega, sabem que és un impossible. Però sí que és exigible a l’alcalde que exerceixi d’alcalde, que medïi, que posi ordre i que no permeti que certes situacions es produeixin. L’alcalde és el màxim responsable, no sols del govern municipal, sinó també de l’Ajuntament en ple, i és obligació seva evitar que els reglaments es violin o que regidors del seu equip insultin a altres membres del plenari municipal. Perquè la ciutadania recuperi la confiança en les institucions democràtiques cal acabar amb molts vicis, i un d’ells són les males formes.
Javier García Secretari d’Organització del PSC Terrassa y Regidor a l’Ajuntament
