MónTerrassa
Pobles de Montserrat creen un banc de terres per espais abandonats
  • CA
Paller de tot l’Any i Montserrat al fons | Carol Paez

!--akiadsense-->

Nou municipis de l’entorn de Montserrat han posat en marxa en el darrer any una oficina d’assessorament agrari per tal de posar en contacte propietaris de terres agrícoles en desús i veïns i veïnes que vulguin treballar-les. Castellbell i el Vilar ha estat la darrera localitat a sumar-se a la iniciativa, i abans de tancar l’any també ho faran Olesa i Esparreguera. “Volem ajudar a emprenedors a guanyar-se la vida”, explica a l’ACN el regidor de promoció econòmica de Castellbell, Jordi Calsina, que assegura que “tenim potencial per ser un poble agrícola”. L’oficina, pilotada per l’Associació Massís de Montserrat, ha creat un banc de terres per fer possible el projecte, ja que ja suma les primeres inclusions.

Marganell i Collbató van ser els primers a obrir oficina d’assessorament agrari, la primavera de 2017 gràcies al suport econòmic del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Una subvenció del projecte d’AraCoop, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, a finals d’any, ha permès desplegar la xarxa que impulsa l’Associació Massís de Montserrat. Ja suma Sant Vicenç de Castellet, Castellolí, Vacarisses, Piera, Abrera, Sant Salvador de Guardiola i Castellbell i el Vilar. Abans de tancar l’any, és previst que s’hi afegeixi Olesa i Esparreguera.

Aprofitar el potencial

Verònica Hirano, coordinadora de l’Associació Massís de Montserrat, explica que l’objectiu del projecte és el reaprofitament dels terrenys en desús. “S’està perdent el potencial al territori, amb el perill de què/que els terrenys siguin colonitzats per vegetació forestal, el que alhora augmenta el risc d’incendi”, diu, tot afegint que “volem donar eines perquè la gent s’animi a tornar al sector”.

L’oficina d’assessorament agrari és un servei gratuït que busca, d’una banda, ajudar als propietaris dels terrenys, alhora que promou l’intercanvi entre els propietaris de les terres en desús i les persones que voldrien treballar-les. Per a fer-ho possible ha creat un banc de terres, que ja suma les primeres inclusions. I tot des de la “proximitat”, afegeix la coordinadora.

Primeres peticions

A Castellbell el servei funciona el primer dimecres de cada mes al Centre Cultural Joan Masats. El regidor de promoció econòmica de Castellbell, Jordi Calsina, recorda que el municipi originàriament “era pagesia”. “Tot això s’ha perdut, són terrenys perduts que acabaran sent bosc” diu. Per aquesta raó, “davant la situació complexa que vivim”, els “inputs” que tenien de gent “amb nous projectes i idees” i l’elevat nombre de terrenys en desús es van decantar per sumar-se al projecte.

La coordinadora de l’Associació Massís de Montserrat, Verònica Hirano i dues enginyeres són presencialment a l’oficina. En els dos mesos i escaig que funciona a Castellbell, explica que es percep la necessitat. “Hi ha gent que ha mostrat el seu interès a cedir els terrenys, i els que tenen projectes vénen a assessorar-se sobre la viabilitat”, explica, tot remarcant, però, que l’oficina és el nexe i que l’acord “l’acaben tancant ells”.

Paral·lelament, l’oficina ha rebut altres consultes, que anirien des del preu al qual s’haurien de llogar els terrenys a aspectes més tècnics, com ara consultes sanitàries.

Borsa de treball

En paral·lel, el projecte compta, des de fa poc més d’un mes, amb una borsa de treball per a fomentar l’economia social. A diferència del banc de terres, en aquest cas es tracta “d’una eina digital que vol vincular empreses del món agrari ramader i forestal que busquin gent amb persones que busquin feina”, aclareix la coordinadora.

Aposta per la promoció i la distribució

L’Associació Massís de Montserrat és una entitat sense ànim de lucre, nascuda el 2011, que buscar “donar una empenta al sector agrícola i ramader de proximitat de l’entorn de Montserrat”, explica Hirano. A banda de les oficines, l’entitat també ofereix formació “a ajuntaments i persones interessades”, disposa de projectes orientats a l’impuls de la distribució i a la producció, com és el cas dels horts comunitaris com el que gestionen, des de fa dos anys, al Bruc.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa