Arribar al barri de Vista Alegre des del nucli urbà de Terrassa no és gens fàcil ara per ara. Els veïns, farts que les administracions no els hi facin cas. Han adoptat aquesta tarda-vespre una mesura de força: tallar la carretera per mirar de pressionar. La Policia Municipal ha col·locat cons a la rotonda sobre el transvasament de la riera del Palau i la que hi ha a tocar de la N150, al costat de la masia que dona nom a la zona. “Ens juguem la vida per creuar”. “Impostos de primera. Serveis de segona. Accés ja”, i “Seguretat per a les nostres famílies són les frases escrites a les pancartes. I el crit més repetit, “Volem vorera”. L’acte s’ha desenvolupat amb tranquil·litat, atès que el trànsit s’ha desviat. I els veïns fins i tot han acceptat aturar una estona la protesta per permetre el pas d’un autocar. Els veïns han recorregut uns metres amunt i uns metres avall, fins a la carretera de Rellinars.

Un perill real i un camí arreglat
L’accés en cotxe no és complicat, però sí fer-ho si es va a peu. S’hi accedeix per sota del pont de l’autopista C-16. No hi ha vorals ni res que s’hi assembli. La forma menys perillosa és agafar un camí de terra que baixa fins a la rotonda de la carretera d’Olesa i de l’avinguda d’Àngel Sallent. Aquest és el que volen que s’arregli. Però si es vol anar directament a La Cogullada, per aquí es fa molta volta. I si es vol anar recte, hi ha la carretera de Martorell, on els cotxes pugen -i baixen- a una bona velocitat, i creuar és jugar-se la vida. Veïns que arriben a peu a la urbanització creuen que és el moment de trobar una solució.


Els veïns han enviat instàncies a l’Ajuntament i a la Diputació demanant una solució
“Som veïns de Vista Alegre, un barri de Terrassa que no té accès de vianants segur per sortir i entrar. Hem fet instàncies a l’Ajuntament de la nostra ciutat sense cap éxit. Atès que diuen que de la carretera Martorell en el tram que ens pertoca no és de la seva competència, sinó de la Diputació de Barcelona”. També han enviat la documentació a l’ens. “I tampoc tenim resposta. És com si es passessin la pilota d’uns al altres”.



