Com el Vallès no hi ha res és la frase afortunada d’un vers de Pere Quart i una convicció dels alcaldes que signem aquest article. Terrassa i Sabadell, Sabadell i Terrassa som dues capitals que exercim com a tals, que creiem en la força del nostre impuls i en la potencialitat de la comarca a Catalunya i al sud d’Europa.
Però per explotar aquesta potencialitat calen infraestructures de qualitat, ben pensades i ben integrades. Ho diem nosaltres i ho reclamen les entitats econòmiques i socials, que des de fa quatre dècades posen de manifest la necessitat urgent de connectar el Vallès amb el Baix Llobregat. La resposta a aquesta reclamació llargament reivindicada ha arribat, després de mesos de negociació, amb l’anunci fet per la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per acabar les obres de connexió entre Abrera i Terrassa; completar la via que ha d’unir Terrassa, Sabadell i Castellar per la ronda Nord, i millorar les connexions amb l’autopista AP-7.
“Com a màxims representants de Terrassa i Sabadell estem més que satisfets”
Desencallar una inversió com aquesta només ha estat possible per la capacitat que hem tingut tots de posar l’interès ciutadà per sobre de qualsevol altra cosa i per la voluntat de trobar solucions. Com a màxims representants de Terrassa i Sabadell estem més que satisfets perquè donem resposta a una demanda històrica i perquè la nostra ciutadania serà la més directament beneficiada. Per això agraïm a la ministra Raquel Sánchez aquest esforç i aquest compromís. Però també lamentem que la Generalitat, que ha estat un dels impulsors de l’acord, no hagi participat de l’anunci públic que s’ha fet avui. És una falta de respecte al mig milió d’habitants de Sabadell i Terrassa, a tot el Vallès. Ens sentim enganyats i menyspreats perquè, després de tantes hores de treball, a l’últim moment no hagi volgut participar del compromís. Una inversió com aquesta no es pot convertir en un debat partidista, els que hem estat en aquesta negociació i a l’acte d’avui ho hem fet com a representants de les nostres institucions. I les institucions han d’estar a l’alçada.
És decebedor que es bloquegin sistemàticament inversions que són necessàries i que tenen el consens del territori. Perquè l’acord al que hem arribat preveu que el Ministeri hi posarà els recursos econòmics, que aniran a càrrec de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i la Generalitat executarà l’obra i podrà decidir el traçat, un projecte que ja està recollit al Pla Específic de Mobilitat del Vallès i al Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. No estem diem de fer cap infraestructura nova, només la ja prevista.
“Estem convençuts que el camí guanyador és el de les aliances”
Estem convençuts que el camí guanyador és el de les aliances, el del sí, el de l’actitud positiva davant situacions que semblen de difícil solució. Això és el que espera la ciutadania de l’administració pública, ja sigui el govern d’Espanya, la Generalitat o els ajuntaments.
Aquest acord també és un exemple clar que els municipis tenim un paper cabdal per fer realitat consensos difícils. Perquè els alcaldes i alcaldesses estem més a prop de la ciutadania i sabem que els veïns i veïnes volen respostes a les seves necessitats i no s’hi val a dir “ho estem intentant”. Hem de lluitar fins aconseguir posar-nos d’acord, per difícil que sigui. En definitiva, la gent vol que les coses passin i nosaltres ho hem fet i hem aconseguit un bon acord, ara només exigim seguir tenint aquest acord.
Al Vallès hi tenim de tot: universitats de primer nivell, aeroport, centres sanitaris, indústria, xarxes de comunicació viàries i ferroviàries, i per què no dir-ho també: proximitat a Barcelona. Amb millors infraestructures, tot estarà més interconnectat.
I al Vallès, per tenir, tenim fins i tot la nostra petita rivalitat. Però que ningú es porti a engany, la rivalitat Terrassa-Sabadell forma part del folklore vallesà. La deixem sortir només en les competicions esportives i en algun discurs irònic, però poc més que això. Per a les coses importants sabem que la nostra força conjunta ens permet ser més competitius, avançar, aconseguir que les coses passin. Més enllà de la rivalitat folklòrica, Terrassa i Sabadell, Sabadell i Terrassa estem més units que mai.
