L’entrellat de la misteriosa barraca del Llac Petit es va desvetllar l’any 2017. A la caseta feta amb materials reciclats hi va viure un home anomenat Ramon. “Era alt i prim, molt desconfiat, una mica hippie”, explica Juan García Duclos, una de les persones que el va conèixer i amb el que va mantenir petites converses. A Ramon no li agradava veure gent pels seus dominis, i s’enfadava. Juan García recorda com el primer cop que es va topar amb ell es va espantar, ara fa uns quinze anys. Amb una amiga havien decidit sortir dels camins habituals i es van topar amb la barraca i amb el seu propietari, que va sortir tot esverat i fent crits, acompanyat d’un gos amb taques negres. Després es va calmar. Juan García diu que Ramon es va trobar una construcció dels carboners que dècades enrere havien treballat al bosc i la va convertir en casa seva. Estava molt malmesa i va haver de treballar de valent per reconstruir-la. El va transformar en el seu habitatge habitual, però anava i venia i sembla que també passava algunes nits amb familiars del pla del Bon Aire.
El regidor de Turisme de Terrassa, Pep Forn, ha passejat per la zona: “Barraquisme en mig del bosc. No tot són flors i violes a l’entorn natural privilegiat. Sembla de películ·la però és ben real.”
En Ramon tenia un petit hort, on a més de les hortalisses habituals hi conreuava marihuana. Tot apunta, diu Juan García, que era per autoconsum. Per guanyar-se uns diners recollia espàrrecs quan era l’època, i bolets quan tocava. La història coincideix amb la que revelava lectors del Món Terrassa com Laura Martínez Guil, que remarca que era separat i que tenia una moto de poca cilindrada, amb la que anava fins a la ciutat.
En un costat de la casa hi tenia un munt de bidons que emprava per recollir l’aigua. En un altre, un abocador on hi anava a parar tot el que no necessitava i les deixalles. Dins, mobles vells i una petita estufs. A la porta, un candau que segons García fa anys que no es toca perquè les últimes vegades que hi ha passat tot resta exactament igual.
El final de Ramon va ser tràgic. Va relliscar, va caure i es va ofegar, en una zona tan plena de misteris com és el llac petit.
Fer passejades pels boscos del rodal de Terrassa pot fer aparèixer algunes sorpreses. Al bell mig d’una massa ingent de vegetació podem trobar-hi, fins i tot, aquesta gran barraca feta amb ferralla. El lloc: a tocar del sempre misteriós Llac Petit, un espai ple de llegendes.
La barraca es troba en un dels corriols que va des del camí que enllaça el Parc Audiovisual amb el de Can Roure, en la part més alta, i amb el Llac Petit i la font de La Bardissa. És un espai que comença força marcat, i amb un pas fàcil, fins i tot apte per a bicicletes si s’escau, però que de mica en mica es tanca i es converteix en un lloc gairebé inaccessible.
Tanmateix, i amb unes quantes esgarrinxades, es pot anar passant. Fins que s’arriba a la barraca, que se situa a uns 300 metres en línia recta de l’embassament de Can Bogunyà. Arribar-hi és viure una petita aventura a poca distància d’una gran ciutat com Terrassa. Allà al mig es viu en un altre món.
