!--akiadsense-->
El meteorit de Terrassa, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i en el període de la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria. Ara d’aquell cos estelr se’n saben moltes coses més gràcies a un estudi liderat per l’investigador de la UPC · Jordi Llorca. És el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic a Europa. Barcelona ara se l’ha fet seu i ha desaparegut el nom de Terrassa.
L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments -constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques- corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit prové d’un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per al seu estudi amb detall s’han fet servir tècniques avançades d’anàlisi (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica).
Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que es coneix que han caigut o s’han trobat a Catalunya. (Caiguts: Nulles, Alt Camp, 1851 i Cañellas, Garraf,1861; Trobats: Girona, 1899 i Garraf, 1905). Clarament, l’estudi conclou que cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.
Link a l’article The Meteorite de Barcelona: history, discovery and classification.
https://drive.google.com/file/
