Dr. Fernando Fernández-Bañares, investigador principal del treball i cap clínic del servei de l’Aparell Digestiu de l’HUMT

Dr. Fernando Fernández-Bañares, investigador principal del treball i cap clínic del servei de l’Aparell Digestiu de l’HUMT | Mútua Terrassa

El servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa ha publicat recentment un estudi que determina que la persistència d’atròfia vellositària a la meitat de pacients adults amb malaltia celíaca podria ser deguda a una hipersensibilitat al gluten. En aquesta malaltia es perd superfície absortiva dels nutrients pel fet d’existir una desaparició de les vellositats intestinals que, habitualment, es recupera del tot al fer una dieta sense gluten.

El treball l’ha liderat el Dr. Fernando Fernández-Bañares -cap clínic del servei de l’Aparell Digestiu de l’HUMT i membre del grup d’investigació coordinat per la Dra. Maria Esteve del Centro de Investigación Biomédica en Red de enfermedades hepáticas y digestivas (CIBERehd)- juntament amb investigadors de la Universitat de Sevilla (Professora Carolina Sousa) i també ha comptat amb les aportacions del servei d’Anatomia Patològica de l’HUMT.

Es tracta d’un estudi multicèntric i prospectiu (estudi CADER) desenvolupat en el transcurs de dos anys i amb pacients majors de 16 anys procedents de 8 hospitals espanyols. Durant 24 mesos van ser sotmesos a un control estricte de la dieta sense gluten i a 4 visites clíniques. Els esmentats controls d’adherència a la dieta es van realitzar amb una periodicitat semestral per part de dietistes experts i els pacients van rebre una formació continuada sobre com realitzar correctament la dieta. A cada visita se’ls hi van prendre mostres fecals amb la voluntat d’analitzar els pèptids immunògens del gluten, ja que és una manera objectiva de valorar el compliment de la dieta.

Els resultats van mostrar que el grau d’adherència a la dieta va ser bo/excel·lent en la majoria dels pacients malgrat es va detectar persistència d’atròfia de vellositats en un 53% dels pacients, tot i ser asimptomàtics. L’anàlisi dels pèptids de gluten en femta va evidenciar que gairebé el 70% tenien almenys una mostra positiva en petites quantitats -fet que demostra ingesta inadvertida de gluten- sense haver-hi diferències entre els pacients amb atròfia persistent o els de normalització mucosa.

Segons el Dr. Fernández-Bañares, “els resultats suggereixen que els pacients amb atròfia vellositària persistent són més sensibles a quantitats baixes de gluten, en el rang de mil·ligrams, i que l’exposició continuada i inadvertida a petites quantitats podrien ser un factor que contribueix a l’activitat persistent de la malaltia”. El treball també determina que podrien beneficiar-se d’una dieta sense gluten molt estricta i proposa realitzar una biòpsia duodenal de seguiment als 2 anys de l’inici de la dieta sense gluten per identificar pacients amb aquesta alteració i evitar complicacions a llarg termini.

Nou comentari