Al carrer Pantà, número 42, hi tenim un patrimoni històric de la nostra ciutat. No ho sembla, però amagada per la profunda vegetació hi trobem una torre d’aigua. Està situada al costat de l’aparcament soterrat del Vapor Ventalló, al costat de les dependències municipals d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa (on abans hi havia la Policia Municipal). I per l’enderroc de les edificacions veïnes roman semi-aïllada i un xic desprotegida. Disposa de portella i de tres finestres, i algunes parts es mantenen arrebossades. Quan es trobava en funcionament, donava més aigua de la que calia.
La del carrer de Sant Quirze
El 1920 s’aixecava una torre d’aigua més a Terrassa, al carrer de Sant Quirze. Destaca per les teules de colors verd i groc, que llueixen quan els hi toca el sol. La torre, repartidor, o plomero, està adosada a una casa particular. Distribuidors, plomers, torres… Tant se val la denomninació. En una època van contribuir de manera especial a la modernització de la ciutat.
La funció d’una torre d’aigua, altrament dites repartidors o plomers
La funció d’una torre d’aigua, altrament dites repartidors o plomers, és o era la distribució d’aigua a la zona veïnal.Ho expliquen Pere Pastallé i Sucarrats i Miquel Solé i Sanabra al llibre “Mina Pública d’Aigües de Terrassa”. Els autors ens fan una definició del què eren i són les torres d’aigua.“Eren torres d’una mica més d’un metre quadrat de planta i d’alçada variable –l’alçada normal estava entre els quatre i els sis metres- però superior a les cases a les quals subministrava, ja que l’aigua hi arribava per la força de la gravetat. Al seu interior hi havia una canonada per la qual l’aigua arribava de manera constant a la part superior de la torre. En aquesta zona, al costat d’una plataforma, hi havia un recipient amb ranures de diverses dimensions que deixaven passar l’aigua a una sèrie de calaixos o bossetes més petites, dels quals sortien els tubs que portaven l’aigua fins a la casa del client. La ranura que deixava entrar l’aigua a les bossetes variava en funció de la quantitat de plomes d’aigua que havia de rebre el client. Sovint l’aigua que sortia cap el client encara es tornava a repartir en un repartidor més petit i particular.”
