MónTerrassa
El rentador de la Rambla de Terrassa

Temps era temps, la bugada es feia als rentadors públics. L’Ajuntament oferia fonts i abeuradors per la ciutat com a servei públic. I safareigs. Segons ens explica l’historiador i arxiver Joaquim Verdaguer en el seu blog, al segle XIX es van construir a Terrassa varis rentadors coberts, “comuns”, de la mateixa mamera que es va fe a tots els municipis catalans. Alguns encara es conserven i són tot un patrimoni a descobrir.

Els safareigs s’aixecaven prop d’un torrent o riera, per a l’evacuació de les aigües brutes, i a l’arribada d’aigua neta per la roba. Dins de cada rentador hi havia dos safareigs; en un s’hi feia la bugada i un servia per esbaldir.

Safareig públic dins la vila era el que hi havia al costat de l’antic Hospital

Dels rentadors comuns coberts del XIX, destacar el que hi havia al costat de l’antic Hospital al peu del portal de la Guia (actual carrer del Peix -raval de Montserrat). Quan es va enderrocar es va substituïr per un altre de cobert on hi havia el Cinema la Rambla.

Els safareigs comencen a desaparèixer als anys 50 i 60 del segle XX. La raó: millors condicions econòmiques i els electrodomèstics i la generalització de l’aigua corrent.

Massa ben acostumats

A les societats contemporànies occidentals del segle XXI, de la mateixa manera que a les del segle XX, estem massa ben acostumats després de la generalització dels electrodomèstics.

Molts estaven al torrent de Vallparadís: la bassa del Patilles, el del Sot de Pi, les basses dels Frares, el Mas Castlania, la font d’en Sagrera i la bassa del molí de Basea. Al torrent Monner, hi havien el del Clausell, el d’en Sal·lari, el d’en Roca, el del Flequer i el de la mina d’en Singla, Al torrent de les Bruixes, el de Cal Datzira.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa