Identificades restes òssies de tres individus de l’època neandertal al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. Hi havia molta expectació aquest dimarts, dia 19 de setembre, davant la presentació d’una troballa feta en el jaciment de la Cova Simanya, en el terme municipal de Sant Llorenç Savall. S’anunciava que seria d’aquelles que fan història i per això en l’acte hi ha estat present una àmplia representació institucional.
I la descoberta valia la pena. Fins al punt que el jaciment passa a convertir-se en el més important de Catalunya i en un dels més rellevants de tota la península ibèrica. En total, els investigadors hi han localitzat 54 restes neandertals corresponents a, com a mínim, tres individus. Son un adult, probablement una dona, un individu d’uns 11 o 12 anys, i un altre de més petit, de 7-8 anys.
En declaracions del Dr Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC, recollides en un comunicat, explica que “de tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles”. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que “no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus”, afegeix.
El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure’l clarament als neandertals. Segons Rosas “els fòssils de la Cova Simanya ajudaran a esclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals”. En aquest sentit, l’investigador i un dels millors experts internacionals en neandertals diu «avui comencem a saber que hi ha diferents llinatges d’aquesta espècie extingida però, a hores d’ara, encara no coneixem els motius de com i on es van originar. Ibèria i la Cova Simanya tenen molt a dir en aquest sentit”, pronostica.
Més de 300 metres de recorregut dins de la Cova
La presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació de l’article científic New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia) a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science, encapçalat pel Dr. Morales i Artur Cebrià i pel Dr. Rosas (MNCN-CSIC) i en el qual han participat també d’altres investigadors/es procedents de l’IPHES-CERCA, del SERP-UB, de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela, de la Universitat d’Alacant, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra – CSIC, de l’Institut Català de Paleontologia, de l’Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universitá de Bolonia, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid.
La Cova Simanya (Sant Llorenç Savall), situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, compta amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya. “Un dels objectius del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és aproximar els visitants al medi natural i al medi geològic i, alhora, oferir un espai a la recerca i investigació”, ha manifestat el director del Parc, Àngel Miño.
Un projecte de recerca des de 2020
L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va incentivar als investigadors iniciar un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes neandertals, així com la recuperació de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d’animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.
Actualment s’estan fent tècniques de datació alternatives que haurien de permetre determinar l’antiguitat de les restes amb una millor precisió, puntualitza l’investigador.Juntament amb l’ús de la cova per part dels Neandertals, els treballs de camp han permès constatar que la cavitat també va servir de refugi d’hibernació tant per a l’ós bru com per a l’ós de les cavernes; un ús que es va allargar, com a mínim, fins fa 42.000 anys. Molt temps després, la cova va ser utilitzada de manera esporàdica des del Neolític fins a temps molt més recents, comenta el Dr. Morales.
1 
