A la Serra de l’Obac, just als peus del Paller de tot l’any, en el terme municipal de Vacarisses, hi va viure durant 13 anys en Gori Jover, el Solitari. A causa de la seva ideologia política, va ser desterrat a un mínim de 10 km de Terrassa l’any 1946. Això el va portar a exiliar-se en aquest impressionant paratge. Heus aquí aquesta font plena d’història i sentiments. En Gori i el seu fill, la construïren plegats, passant moments units dins la soledat que, malauradament, va haver de patir aquest home.
El camí més senzill per poder accedir-hi és agafant el corriol que queda just al darrere del mas en ruïnes de Calsina
El camí més senzill per poder accedir-hi és agafant el corriol que queda just al darrere del mas en ruïnes de Calsina. Un cop agafat aquest corriol i ben entrats uns centenars de metres, hem d’estar alerta de no passar-nos el desviament que queda a mà esquerra; és una zona de frondosa vegetació, però el corriol es defineix bé. No trigarem a trobar una nova bifurcació: el camí de la dreta porta al refugi d’en Gori i el de l’esquerra a la font.
L’aigua dels degotalls de la muntanya, arriba a la cisterna a través d’una canalització feta a consciència
Hem de confessar que un cop ets allà, coneixedor de la història d’aquest home i la seva família, s’apoderen de tu un conjunt de sentiments de difícil explicació. Així que us convidem a fer un volt per l’Obac i apropar-vos a imaginar com devia ser la vida d’exili en un lloc com aquest.
Laura Carpio (Miscel·lània Vacarisses)
Dins del blog Fonts de Vacarisses