Situació geogràfica
A la part nord del terme municipal, a la zona sud de la serra de l’Obac. Les alzines es troben dins la vall que forma la capçalera de la riera de Gaià. Zona planera al costat del Torrent de la Pedra Seca i de la Font de la Cirera.
Accessos
Des de la Font de la Cirera, seguim el torrent i uns metres més amunt trobem una clariana amb les alzines.
Coordenades UTM:
N: 4606445 E: 413805
Superfície: 490 m2.
Alçada: 501 m.
Interès
Arbres de gran port i ubicació privilegiada al costat de la font de la Cirera.
Valors a protegir // Vulnerabilitat
Les dues alzines i l’entorn humit en el que es troben Aclarida excessiva del bosc o tala directe . Incendis.
L’espai
L’Espai forestal és un alzinar humit amb algun roure i amb vegetació de ribera amb exemplars d’avellaners, salzes. En zones oposades trobem aquests dos exemplars dominant tota la plaça. L’alzina més propera al torrent és la més grossa i te una alçada d’uns 20 m. i perímetre de 250 cm. L’altre alzina, més allunyada amb un diàmetre normal de 23 0cm. i una alçada d’uns 15 m.
Usos actuals
Lleure i excursionisme.
Estat de conservació
Bo
Catáleg
El Catàleg d’Espais d’Interes Natural i Paisatgístic Els espais que us presentem son una mostra dels indrets amb valors naturals que encara avui ens permeten descobrir i gaudir del festival de la vida a Terrassa. Festival on la nostra participació activa en decidirà l’èxit. , és un treball encarregat pel Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa. S’afegeix a una llista important de documentació versada en aquest camp. No podem evitar reconèixer que,el que us ensenyem és un reflex del que ja al 1980 escrivia Àngel Arisó i Campà a la seva obra “La Transformació del Paisatge Terrassenc”. La tendència actual del creixement urbanístic i el gairebé inevitable canvi d’usos del sòl, motivat pel malentès sistema del benestar, genera una banalització i conseqüent degradació del paisatge quotidià, el proper, el nostre. L’estudi prospectiu del terme municipal per tal d’inventariar aquests paratges, ens porta en molts casos, a valorar racons, retalls, fragments aïllats del que antigament havia d’haver estat un gran continu natural. Els criteris per la seva selecció han estat diversos (estètics, qualitatius, singularitat, ecològics, culturals…), però tot i això, som conscients que molts d’altres racons han quedat en l’anonimat. Cal l’esforç de tots els que estimem la terra per treure’ls d’aquest anonimat. Només així els podrem valorar i defensar en justa mida, quan caigui sobre ells l’amenaça de la depredació territorial.
