Mai no he amagat les meves conviccions religioses. No men puc ni men vull pas amagar. Així, a tan sols cinc dies de les eleccions a casa nostra, tot plegat em genera massa neguit i desencís. Recordo que, un any abans dacabar la carrera de periodisme (a la UAB), es fundava el Partit demòcrata-cristià, a nivell espanyol. Ningú no ho diria però es va dissoldre 10 mesos després…

En referir això, plantejo que midentificava amb bona part del seu programa. Al principat, inicialment aquells esquemes es van transvasar i/o diluir a UDC, que –el mateix any 1978– es col·ligava amb CiU. Un “matrimoni de conveniència” que es va trencar el 2015. Certament, no ens podem mirallar en el model USA dun bipartidisme rígid. A casa nostra, tanmateix, la pega rau en que — des de fa uns 7 anys– han crescut, com bolets, opcions populistes molt “incertes”.

Amb una demagògia estereotipada, comencen a cansar/crispar prou gent. Es ací on no puc arribar a entendre certes actituds de la classe política… Com ara “teatralitat”, hipocresia, menfotisme i sarcasme. Vaig al punt concret, sobtat i ben llarg –en el temps– de la pandèmia. No han fet altra cosa que prendre-la com a causa i permís de tot.

Els comicis catalans duen més dun any dendarreriment. Entre tots els qui shan encabit a la “moma”, sho fan venir bé per a marejar la perdiu. Tant difícil era ajustar –tant com fos possible– un vot telemàtic? Tard o dhora, hi estem abocats, ajustant la plena netedat del sistema. Una cosa que garantirà serà una molt major participació. Així doncs, la responsabilitat dels dirigents és immensa.

Un article den Josep Miró i Ardèvol (del proppassat dia 8) els incita a abandonar la concepció totalitària de partit com un fi. Ha désser un mitjà per a canalitzar el pluralisme i el bé comú de la majoria. Com diu levangeli, no han vingut a ésser servits sinó a servir. Sense el poble, no valen absolutament res. Partint criteris i sense concòrdia, la tan esbombada democràcia no deixa désser una quimera. Una altra via a afegir en la urgència dimplantar el vot electrònic rau en trencar la cotilla de les llistes tancades i la inamovible disciplina de vot dins del grup. No essent així, el tal “grup” funciona com una mena de “secta”.

Mai no shauria de poder trepitjar lopinió personal de cap membre de la base. El poble està fart dassistir a les batusses entre uns i altres. A sentir bajanades sobre vot útil o inútil. Són altres els temes que ens planen al nostre cervell: control del virus, calendari concret de vacunació, mesures i/o ajuts reals a negocis que pengen dun fil, enfocament per a reduir dràsticament lendeutament ingent de ladministració, garantia dajustar sous dels càrrecs a preus de mercat, enfortiment ben ferm del sistema educatiu del país, dibuix mil·limètric dels fons de finançament autonòmic i pressupostari “and so on”. Amb el conjunt de tot aquest entrellat, hom pot entendres clarament el títol que he escollit per larticle.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa