Mai no he amagat les meves conviccions religioses. No me´n puc ni me´n vull pas amagar. Així, a tan sols cinc dies de les eleccions a casa nostra, tot plegat em genera massa neguit i desencís. Recordo que, un any abans d´acabar la carrera de periodisme (a la UAB), es fundava el Partit demòcrata-cristià, a nivell espanyol. Ningú no ho diria però es va dissoldre 10 mesos després…

En referir això, plantejo que m´identificava amb bona part del seu programa. Al principat, inicialment aquells esquemes es van transvasar i/o diluir a UDC, que –el mateix any 1978– es col·ligava amb CiU. Un “matrimoni de conveniència” que es va trencar el 2015. Certament, no ens podem mirallar en el model USA d´un bipartidisme rígid. A casa nostra, tanmateix, la pega rau en que — des de fa uns 7 anys– han crescut, com bolets, opcions populistes molt “incertes”.

Amb una demagògia estereotipada, comencen a cansar/crispar prou gent. Es ací on no puc arribar a entendre certes actituds de la classe política… Com ara “teatralitat”, hipocresia, menfotisme i sarcasme. Vaig al punt concret, sobtat i ben llarg –en el temps– de la pandèmia. No han fet altra cosa que prendre-la com a causa i permís de tot.

Els comicis catalans duen més d´un any d´endarreriment. Entre tots els qui s´han encabit a la “moma”, s´ho fan venir bé per a marejar la perdiu. Tant difícil era ajustar –tant com fos possible– un vot telemàtic? Tard o d´hora, hi estem abocats, ajustant la plena netedat del sistema. Una cosa que garantirà serà una molt major participació. Així doncs, la responsabilitat dels dirigents és immensa.

Un article d´en Josep Miró i Ardèvol (del proppassat dia 8) els incita a abandonar la concepció totalitària de partit com un fi. Ha d´ésser un mitjà per a canalitzar el pluralisme i el bé comú de la majoria. Com diu l´evangeli, no han vingut a ésser servits sinó a servir. Sense el poble, no valen absolutament res. Partint criteris i sense concòrdia, la tan esbombada democràcia no deixa d´ésser una quimera. Una altra via a afegir en la urgència d´implantar el vot electrònic rau en trencar la cotilla de les llistes tancades i la inamovible disciplina de vot dins del grup. No essent així, el tal “grup” funciona com una mena de “secta”.

Mai no s´hauria de poder trepitjar l´opinió personal de cap membre de la base. El poble està fart d´assistir a les batusses entre uns i altres. A sentir bajanades sobre vot útil o inútil. Són altres els temes que ens planen al nostre cervell: control del virus, calendari concret de vacunació, mesures i/o ajuts reals a negocis que pengen d´un fil, enfocament per a reduir dràsticament l´endeutament ingent de l´administració, garantia d´ajustar sous dels càrrecs a preus de mercat, enfortiment ben ferm del sistema educatiu del país, dibuix mil·limètric dels fons de finançament autonòmic i pressupostari “and so on”. Amb el conjunt de tot aquest entrellat, hom pot entendre´s clarament el títol que he escollit per l´article.

Nou comentari