Marta Bustos, la jove de Terrassa resident als Estats Units que va patir un accident greu que li va causar cremades greus a la cara, continua la seva lenta recuperació. A través de les xarxes socials va relatant el seu dia a dia, la seva progressió a la nova “normalitat” i algunes reflexions al voltant de què significa ser una persona amb “discapacitat visual”. Fa pocs dies va rebre bones notícies dels seus metges. L’egarenca va tornar a la clínica Barraquer de Barcelona per a un nou control i allà els metges li van dir que ja calia decidir per quin dels dos ulls començaven per poder tornar a veure-hi d’aquí a ben poquet.
Fruit d’aquestes bones noves, la Marta explica com es va sentir: “em va entrar vertigen barrejat amb eufòria. Des d’aleshores no puc parar de pensar en aquell dia que em treguin l’antifaç i vegi els ulls blaus d’en David al despertar-me. Serà com un dels millors somnis, però encara millor, perquè no estaré somiant. Aquest vertigen que sento és més traïdor que el tequila, perquè em produeix dubtes i pors sobre una cosa que encara no ha passat”, i continua “pensar massa en el futur porta molta ansietat, i a més, és una il·lusió perquè l’únic que tenim és el present. Així que, a viure bellos!”
