A principis del mes d’octubre, la Marta Bustos tornava a ser operada a la clínica Barraquer, de Barcelona. Aquesta jove de Terrassa, resident als Estats Units, va patir ara fa uns mesos un accident greu que li va causar cremades a la cara i als ulls. L’egarenca, amb l’ajuda de la seva mare, Anna Góngora, van iniciar una campanya a Gofundme per poder costejar tota l’estada a l’hospital i els diversos tractaments i intervencions. Van aconseguir més de 230 mil euros. L’operació va tenir el resultat esperable. I l’egarenca va poder sortir de l’hospital per continuar la recuperació a casa, a Terrassa.
La recuperació, però està sent lenta, i la Marta explica a través de les xarxes socials com evoluciona tant físicament com mentalment. Aquest mes de novembre, després de setmanes de la darrera operació, l’egarenca explica que “no veig res més que un paisatge de llums i ombres” i reconeix que “a vegades em poso molt trista pensant amb el que he perdut”. Bustos tanmateix manifesta que “no tenir la vista es treu molta independència (…) i t’obliga a anar a revolucions baixes. Els meus ulls no funcionen, però hi veig amb les mans, l’oïda i l’olfacte. I hi ha moment que hi veig més fins i tot que quan hi veia”.
La terrassenca, que afirma que troba a faltar la seva vida a Seattle, també es mostra optimista davant dels missatges dels metges que li han dit que “hi ha esperança que recuperi la visió, cosa que em dona molta força quan em desperto cada dia. Però si no fos possible, crec que també intentaria treure-li al màxim de suc a la vida”, sentencia.
