!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
La Marta, la jove de Terrassa resident las Estats Units que va patir un accident greu que li va causar cremades greus a la cara i als ulls evoluciona ja ha sortit de l’hospital. La mare, Anna Góngora ha penjat a Gofundme un missatge de la seva filla, escrit amb l’ajuda del David, la seva parella. La campanya per finançar l’estada al centre sanitari i les intervencions que s’ha de fer ja ha recaptat 238.321 euros.
El missatge de la Marta
“Hola bonics, aquesta primera foto me la va fer el David quan vam sortir de l’hospital diumenge. Espero que es reflecteixi la felicitat i totes les emocions que vaig sentir en aquell moment… somnio amb tornar-me aquella mirada al mirall algun dia. Avui ha sigut la meva segona nit desvetllant-me a casa. No us ho negaré, és molt estrany entrar a la llar en què portes vivint dos anys i reconèixer-ho tot, però no veure res. Estant aquí me n’he adonat de tot el descans acumulat que necessito, però ja us puc dir que tot i que el meu cos ha canviat molt i els medicaments i les gotes als ulls són molt estrictes (cada 1,5-2h) poc a poc el meu cos es va relaxant.
Ahir vam anar a fer algunes compres i em vaig trobar una dona que coneixia el meu cas. Em va tocar la mà i vaig poder sentir en la seva veu compadir-me, cosa que em va entristir una mica. Però per altra banda, que tanta gent que no conec senti per mi, em fa sentir molt més acompanyada en tanta foscor. Ara tinc reptes que mai hagués pensat, com acabar-me el plat de menjar, però se que tot i que serà dur, el David ho està fent tot tan fàcil. Ho sento, no em pregunten on l’he trobat, jo tampoc m’ho crec.
Ara em dirigeixo a l’hospital per la primera revisió ocular. Desitgeu-me sort, perquè em moro dels nervis. Segurament em doni ja hora per la següent cirurgia, que pot ser que sigui algun dia d’aquesta setmana. Tinc ganes de fer un vídeo i explicar-vos en primera persona el que em diuen sobre els meus ulls, així com altres sensacions i molèsties que noto al cos.
Gràcies a cada persona que ha dedicat un segon en pensar en mi. No oblideu aquesta empatia en la vostra vida i amb altra gent. Aprecieu petites coses com fer-vos una dutxa, abraçar algú que estimeu i no oblideu agrair-li al vostre cos tot el que fa per vosaltres.
PD: l’Spotify m’ha posat aquest cançó aleatòria mentre estava al llit i crec que s’ha convertit en una de les meves preferides. Quin momentàs dramaqueen. Michael Kiwanuka – Home again
Us estimo (L)”
Crida per ajudar una noia de Terrassa a salvar-li la vista
La Marta evoluciona bé de les cremades als ulls i podria sortir de l’hospital
Més de 4.600 persones donen diners a la Marta per poder operar-se els ulls
