Marta Bustos, la jove de Terrassa resident als Estats Units que va patir un accident greu que li va causar cremades greus a la cara, continua la seva lenta recuperació. A través de les xarxes socials va relatant el seu dia a dia, la seva progressió a la nova “normalitat” i algunes reflexions al voltant de què significa ser una persona amb “discapacitat visual”. Si fa uns mesos ens ensenyava com agafava per primera vegada el bastó, que ella anomena “Brad” (en homenatge a l’actor Brad Pitt), en un dels seus últims post a Instagram es mostra satisfeta per l’avanç que ha fet, agraeix l’amabilitat de la gent que es troba i dona algun consell.

Si em quedés a casa de braços creuats em marciria com una planta malalta“, se sincera. Per això, malgrat que sap que els seus pares “pateixen” com si fos “una nena de sis anys que va sola a l’escola”, subratlla que així és la vida “i a vegades per viure-la només hi ha un camí, que en el meu cas està ple de caques de gos que m’encantaria poder esquivar amb el meu bastó” . Es mostra molt contenta perquè ja ha fet un recorregut de prop d’un quilòmetre de casa seva al Centre de Terrassa, sense cap ajuda externa, i així recuperar una sensació de llibertat i independència perduda des de l’accident. Més enllà de l’anècdota i de la ironia que sempre gasta, la Marta també aporta en aquest post una perspectiva nova per aquells ciutadans que volen ajudar-la, a ella i a la resta de persones cegues que circulen pel carrer.

Si no sabeu com interactuar amb una persona amb discapacitat visual, simplement pregunteu-li: ‘com et puc ajudar?’. Inteneu no agafar-la, sinó que sigui ella qui us agafi del braç, perquè així vosaltres anireu al davant i podreu anticipar i evitar els perills”, i continua “tingueu present que tenim trucs i referències per orientar-nos, i la tecnologia ens brinda eines que ens donen seguretat, com els GPS o un comandament que activa alguns semàfors. I a vegades, una ajuda amb bones intencions pot ser contraproduent si no hi ha una bona interacció. Així que en cas de dubte, pregunteu”. L’egarenca però subratlla sobretot que “no deixeu d’ajudar perquè siguem tenint fe en l’ésser humà”.

Nou comentari