Manifestació contra l'ús obligatori de mascaretes el 16 d'agost del 2020 a Madrid

Manifestació contra l’ús obligatori de mascaretes el 16 d’agost del 2020 a Madrid | Europa Press

La Covid-19 bé podria ser una conseqüència de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. La premissa es va establir gairebé com a certa en els primers dies de la pandèmia, quan circulaven tot tipus de teories sobre l’origen de la malaltia. El rumor corria més que l’opinió de la ciència, que maldava per descobrir els fets. Per a alguns la pandèmia formava part d’una estratagema dels pèrfids xinesos per debilitar el món occidental. No hi ha evidències científiques que així ho confirmin.

La circulació d’informació falsa durant el mig any que fa que el món viu sota el règim de la pandèmia s’ha multiplicat i això fa que la ciència comenci a reclamar la necessitat de facilitar als ciutadans una millor base de coneixement científic. També el col·lectiu de la investigació exigeix als polítics que abandonin la instrumentalització de la pandèmia i que el criteri científic sigui el que marqui la presa de decisions.

El professor de ciències de la informació i comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Alexandre López Borrull acaba de publicar a l’editorial Oberon Bulos científicos: de la tierra plana al coronavirus, estudi en el qual fa un repàs a les boles científiques més cèlebres, dedicant especial atenció a la Covid-19, una pandèmia que va arribar per sorpresa quan ja feia mesos que ell treballava en aquest llibre.

“La idea inicial era tractar temes que la comunicació científica i les revistes havien donat a conèixer en articles a nivell social i que després s’havien demostrat que eren falses, perquè des d’un punt de vista científic s’acabaven desmentint”, explica en declaracions a El Món. “Quan va arribar el coronavirus vam veure que valia la pena afegir diversos episodis on poguéssim anar parlant de les principals boles que havien sortit en relació al nou virus, com és ara el seu origen o el 5-G, i això ens donava peu a parlar també d’un altre tema: els negacionistes”, afegeix.

Una oportunitat per a la ciència

López-Borrull, que és llicenciat en química, considera que l’epidèmia representa una oportunitat per als científics d’explicar-se més i millor en un moment en què “la societat busca que la ciència li respongui les grans incerteses”. El debat científic ha transcendit els murs de l’acadèmia i les discussions sobre la matèria han arribat a les terrasses dels bars i als fils de Twitter: “Per això també estan sorgint referents com Oriol Mitjà, Antoni Trilla o Fernando Simón, gent que estan passant a ser persones molt seguides i escoltades, és bo que tinguem referents científics a nivell social”.

El científic adverteix, però, del perill que suposa que la ciència es barregi amb el món de les celebrities i entri en l’espiral de viralització que permeten les xarxes socials amb plataformes com Youtube o Facebook. En el cas del coronavirus, s’ha vist amb l’exemple del cantant Miguel Bosé, que ha liderat a Espanya el moviment negacionista del coronavirus, donant joc a totes les teories conspiranoiques: “La ciència té mecanismes per evolucionar —adverteix López-Borrull—. Si una cosa acaba sent certa serà perquè la ciència ho demostrarà; els negacionistes han d’aportar proves i evidències i aleshores entrarem en el debat”.

Fins ara, però, les teories negacionistes el que fan és “donar una resposta molt simple a una situació complexa”. Això no vol dir que el discurs científic no pugui ser objecte de crítica: “Estic d’acord que qualsevol persona crítica no té perquè ser prejutjada com a friqui, però sí que demanaria que els col·lectius crítics aportin evidències, si juguem al mètode científic ho hem de fer bé”. López-Borrull admet, però, que aquesta situació aboca a moltes persones a haver de confiar en científics, per tant, a creure: “Aquesta és una conseqüència de viure en una societat tecnològica que fa que la gent hagi d’acabar confiant en altres perquè per si sola no pot arribar a tot el coneixement i al més especialitzat, en algun moment haurà de confiar en el que li digui algú”.

El llibre aborda més aspectes a banda del coronavirus. Un capítol es dedica per exemple al tall de digestió, aquell perill amb què molts pares han intentat històricament que els fills vulguin evitar anar a l’aigua després de dinar a l’estiu. “En aquest cas el que faig és situar-lo en el lloc del rumor i explico què és cert i què és mentida”. López-Borrull defineix el tal de digestió com “una llegenda urbana que es reprodueix per inèrcia cultural, quan rasques veus que aquest tall de digestió pot passar en qualsevol moment i no només a l’hora de la migdiada”. “Tot i així —afegeix l’autor—, tirem d’inèrcia i ens costa canviar els nostres costums”.

L’origen dels ‘bulos’

El repàs a les boles històriques de la ciència ha permès a López-Borrull establir els “patrons” que es reprodueixen més sovint. Una dinàmica clàssica és la d’aquells que sempre “desconfien de la informació oficial”. Un altre origen de les informacions incertes pot ser que un científic vegi les coses de forma diferent. “Al final acaba trobant-se amb una celebrity que fa d’altaveu i aquí és quan el rumor arriba a tothom”.

Per López-Borrull, viure en una societat de la informació que pugui fer front a les informacions falses requeriria que la gent disposés d’una “base de coneixement científic” i una “alfabetització” mediàtica “per reconèixer fonts d’informació i saber verificar”. “Els experts porten molt de temps estudiant el fenomen i el món educatiu a poc a poc ho va entomant, però també cal que la gent gran aprengui a posar la informació que rep en quarantena abans de difondre-la per Whatsapp, és una qüestió de competències digitals”.

El professor de la UOC també creu que cal entomar la regulació de les ‘fake news’. “Hi ha d’haver una aproximació conjunta de l’Estat, les plataformes de xarxes socials i els col·lectius d’usuaris per entendre els drets i deures de cadascú”. López-Borrull aposta per “una regulació que fixi un llindar a partir del qual una cosa deixa de ser llibertat d’expressió perquè, per exemple, pot generar pànic”.

Nou comentari