MónTerrassa
Manifest íntegre llegit a Terrassa en el Dia Internacional de les Dones

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat dels portaveus del grups municipals i de membres de la Corporació Local, ha assistit avui a l’acte institucional del Dia Internacional de les Dones, que ha tingut lloc a l’atri de l’Ajuntament de Terrassa. La regidora de Polítiques de Gènere, Núria Marín, ha presentat el manifest que s’ha consensuat per tots els Grups Municipals, que han llegit les regidores Ona Martínez, Josefina Merino, Meritxell Lluís i Isabel Martínez. Després de la lectura del manifest, la Coral del Casal de la Dona ha cantat dues cançons per finalitzar l’acte.

Dia Internacional de les Dones

Manifest íntegre

Declaració institucional amb motiu de la celebració del 8 de març de 2022 Dia Internacional de les Dones

Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les
dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant
l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones mateixes.


Malgrat els avenços aconseguits en tres segles de corrents de pensament
feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de les dones encara no
estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan
subjectes a retrocessos.


Per això, urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la
societat es pregunti «què més volen les dones?» o que s’instal·li en la falsa
equidistància del «ni masclisme ni feminisme».


El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, continuen ben vius a la nostra
societat. El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un
element central de les estructures i les relacions socials, econòmiques i
polítiques. A través de les relacions de poder de gènere, el patriarcat
reprodueix quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d’estatus que
coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones.


D’una banda, persisteixen greus desigualtats materials com la feminització de
la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de
menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral,
sous més baixos ―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions
laborals més precàries per a les dones.


D’altra banda, el patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i
discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes que es
produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò
relacionat amb la feminitat i amb les dones, del sexisme i la misogínia
disfressats de tradicions o d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica
les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents, i de la
sobrerepresentació dels homes en els llocs de lideratge, de presa de decisions
i de més visibilitat, incloent-hi els mitjans de comunicació.

Dia Internacional de les Dones/Rafel Casanova – BCF


També es manifesta en la ceguesa de gènere, que no té en compte les
experiències, les realitats, les necessitats i les expectatives de la meitat de la
població, ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques, en els currículums
educatius, en el disseny dels productes tecnològics, i en les normes i
pràctiques ―formals i informals― de funcionament de les institucions, de les
organitzacions polítiques, econòmiques i socials o de les entitats.
Totes aquestes injustícies de gènere interaccionen amb el classisme, el
racisme, la cisheteronormativitat, el capacitisme, l’edatisme o la situació
administrativa, i produeixen formes específiques i agreujades de subordinació

de les dones. Per aquest motiu, les vindicacions feministes són molt clares:
acabar d’una vegada per totes amb les injustícies distributives i de
reconeixement i assegurar la paritat i l’igual valor de la veu de les dones en la
participació en totes les esferes.


Davant les desigualtats, discriminacions i violències estructurals que pateixen
les dones pel sol fet de ser dones, hi ha dos canvis imprescindibles i
inajornables.


En primer lloc, el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els
estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus
entorns laborals, familiars o d’amistats que normalitzen i perpetuen la
discriminació, el menysteniment, la cosificació o les violències envers les dones
i que, al mateix temps, els imposen a ells mateixos una determinada manera de
ser i de fer com a homes. Així mateix, els homes han d’assumir la
responsabilitat que els pertoca en la sostenibilitat de la vida, i en el treball
domèstic i de cures. El feminisme és per a tothom.


En segon lloc, la resposta institucional ha d’estar a l’altura. La vitalitat del
moviment feminista al carrer ha fet possible en les darreres dècades que els
feminismes i la seva agenda política transformadora hagin irromput amb força a
les institucions.


Hem passat de les vocalies de dones dins el moviment veïnal a tenir regidories
de polítiques de gènere a pràcticament a tots els municipis de Catalunya.
L’acció municipal a favor dels drets de les dones té ja una llarga trajectòria, i
inclou accions de gran calat, com ara la creació dels serveis d’informació i
atenció a les dones, el suport logístic i econòmic al moviment feminista i la
realització de nombroses actuacions de sensibilització social, que a Terrassa
venim desenvolupant fa més de tres dècades.


Des del nostre  Ajuntament, doncs, s’ha fet una aposta clara per incorporar la
perspectiva de gènere a tots nivells i en tots els àmbits de la seva estructura i
de la seva actuació. Una aposta que, a la fi, ha d’arribar a la ciutadania en
forma de normes i polítiques públiques més justes i equitatives, com va quedar
palès al Primer Ple de Dones.


Hem compartit aquest camí, lògicament, amb la resta d’administracions: les
diputacions, els consells comarcals i el govern de la Generalitat de Catalunya,
que ha fet una passa important amb la creació d’una conselleria pròpia com és
el Departament d’Igualtat i Feminismes.  


Actualment, treballem per deixar enrere la lògica sectorial amb què s’han identificat les polítiques d’igualtat i que requereixen el reconeixement i els recursos humans i materials necessaris per dur-les a terme i en definitiva, per elaborar polítiques feministes transversals, interseccionals i globals que impliquin tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics, incloent-hi els pressupostos públics. (Necessitem) polítiques públiques per impulsar una veritable transformació feminista que, posant la vida al centre, adreci les necessitats pràctiques més immediates (de cures o d’usos del temps, entre d’altres) i que, simultàniament, impulsi canvis estructurals per enderrocar el patriarcat (com, per exemple, la redistribució del treball remunerat i no remunerat o la plena garantia del dret al propi cos). Polítiques públiques que siguin un dic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d’altres moviments antidrets i antigènere, tant a Catalunya com a escala global. El feminisme és llibertat.


La transformació feminista ha de suposar també una nova forma de fer política,
més democràtica i participativa, en què les polítiques públiques siguin el
resultat d’una interlocució real amb entitats i col·lectius, especialment d’aquells
que defensen la justícia social en totes les seves expressions, amb l’objectiu de
dissenyar conjuntament un nou contracte social que permeti viure vides lliures i
dignes a tothom. Una forma de fer política també en què les institucions dels
diferents àmbits territorials col·laborin i cooperin per fer efectius els drets ja
assolits i per impulsar nous drets feministes.


La transformació feminista ja ha començat i és imparable, perquè els
feminismes són el moviment sociopolític més potent i transversal que hi ha
actualment a escala global. El ple garantiment dels drets humans de les dones
no pot esperar més. No és just demanar a les dones que esperin més temps.
No és una utopia ni pot ser tampoc una promesa per a les generacions futures.
El reclam històric de justícia, equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui. Ho
volem ara.

Nou comentari

Comparteix