MónTerrassa
Un lloc de Terrassa que ha canviat i que és molt cèntric
Uns arbres, un quiosc….
Sabeu on és?
Doncs el passeig del Comte d’Ègara de Terrassa.

El Passeig del Comte d’Ègara, era el camí i els camps de conreu que l’envoltaven

El terreny que ocupa actualment el Passeig del Comte d’Ègara, era el camí i els camps de conreu que l’envoltaven, abans del segle XIX, que comunicava la Vila de Terrassa a través del Portal de la Font Vella amb el Convent de Sant Francesc d’Assis de Frares Recol·lectes, des de l’any 1612.

L’any 1827, els industrials i terratinents Josep Oriol Maurí, Salvador Vinyals i Francesc Galí varen cedir a lAjuntament els terrenys coneguts com “el camp de les tres punte” amb la voluntat que es destinessin a lloc de passeig i esbarjo pels vilatans. En aquest moment es feu un aplanament del terreny i es plantaren alguns arbres.

Vuit rengleres de plataners joves, d’aquí el nom popular del “Passeig dels Samalers”

Fins l’any 1870 l’Ajuntament no va arranjar el “Passeig” amb vuit rengleres de plataners joves, d’aquí el nom popular del “Passeig dels Samalers” , així com alguns fanals, primer d’oli, desprès de gas i l’any 1924 elèctrics.

De mica en mica s’hi varen afegir elements per vestir la funció d’esbarjo inicial. L’any 1901, un quiosc de forma circular amb barra i veles desplegables, per la venda de begudes regentat pels germans Pompidor, el 1905, un templet elevat de forma octogonal amb projecte de larquitecte municipal Antonio Pasqual i Carretero per oferir concerts i balls de cobla de sardanes i de banda.

El 1926, el Consistori, decideix donar-li una numeració pròpia i denominar-lo Passeig del Comte d’Ègara. Finalmente, el1935 al Passeig s’hi feien les fires, també la de festa major, que en aquest moment es traslladen a la Rambla, i era el punt neuràlgic de trobada de la ciutadania, concerts, vermuts, passejos, manifestacions,…

El gran projecte durbanització del Passeig que inclou, des de linici del carrer de la Font Vella fins la plaça del Doctor Robert el signà, el llavors arquitecte municipal Ignasi Escudé Gibert amb col·laboració del paisatgista Jaume Argemí, i data de lany 1942, any també de la seva malaurada mort.

Més informació

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa