Fins a finals dels anys 50 del segle XX, més amunt del pont de la Renfe de la Rambla on ara és l’avinguda de Josep Tarradellas, era la riera del Palau sense cobrir. A la dreta, un camí que vorejava la riera, portava fins a la carretera de Rellinars, passant pel costat de una llarga paret que acantonava l’antic camp de futbol de l’empresa Agut, tal com ens ho recorda l’historiador Joaquim Verdaguer en el seu blog.
A l’esquerra de la riera, un altre camí portava a Can Llobet. Aquest mas estava situat al bell mig d’on ara hi la plaça Lluís Companys de Terrassa. Era una masia contemporània que era propietària de la majoria de camps de la riba de la riera. Terrenys d’oliveres, de conreu i l’horta al voltant de la masia. Als anys 30 el propietari era Jaume Llobet Rovira.
Així era els anys 70 del segle XX
I sí així era la plaça Lluís Companys de Terrassa als anys 30, fem un salt fins als anys 70. En aquesta imatge captada per Cristóbal Castro podem veure una gran plaça de ciment que ocupava la major part de l’espai i la qual servia perquè infants i adults passessin una bona estona fent esport o fent-la petar:
A finals dels anys 50, es van vendre a l’empresa Agut, una part de terreny de dalt de la carena a tocar de la via del tren, i hi van construir un grup de pisos pels seus treballadors. La necessitat d’ampliar l’empresa va fer desaparèixer el camp de futbol. Les instal·lacions esportives (camp de futbol i pista de bàsquet) es van traslladar a la part alta de la carena, a continuació del grup de pisos. Poc a poc, el mas Llobet va anar venent els seus camps davant la pressió immobiliària del moment.Més al nord es van construir, entre l’any 1966 i 1973 els pisos de Gibraltar, així com l’extensió dels camps d’oliveres entre els pisos de l’Agut i la riera, també es van omplir de edificacions.
Amb la canalització de la riera es va urbanitzar un gran vial que se l’anomenà carrer de Gibraltar. L’any 1988 es va canviar el nom per avinguda de Josep de Tarradellas.Finalment, can Llobet quedà restringit a la masia i les hortes properes, fins que a principis dels anys 70 el mas es va enderrocar i l’espai va quedar com un descampat, del qual els veïns reivindicaren la seva conservació com a plaça. Amb l’entrada de l’Ajuntament democràtic es va remodelar l’espai el qual se l’anomenà plaça Lluís Companys.
