Inicia la seva marxa parlamentària una Llei de Memòria Democràtica. Per moltes raons, el present avantprojecte no és una simple reforma de l’anterior llei de 2007, coneguda com de memòria històrica. El primer que cal constatar és que, la presentació, dóna la raó als qui consideràvem que la llei impulsada pel govern del president José Luís Rodríguez Zapatero no oferia un marc segur per a avançar en aquesta matèria. En segon lloc, l’actual procés suposa una victòria del moviment memorialista que, ha mantingut una lluita constant durant aquests anys, sense l’empara d’una normativa eficaç.

El projecte de llei recull reivindicacions importants que veníem defensant des de EUCat, el conjunt de l’esquerra i el moviment memorialista, encara que encara queden aspectes per concretar, matisar o incloure. Serà molt rellevant, per tant, tot el procés de debat públic i parlamentari fins a la primavera de 2021, en el qual està prevista la seva entrada en vigor. La dreta, en les seves diferents expressions polítiques i socials, anuncia una oposició implacable a tots els nivells.

Un primer missatge el van llançar als pocs dies de l’aprovació de l’avantprojecte de llei en el Consell de Ministres, quan el ple de l’Ajuntament de Madrid va aprovar amb els vots de Ciutadans, PP i Vox la retirada dels carrers dedicats a Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto. Però, per molt que siguin les amenaces i els intents de sabotatge, no hi ha marxa enrere. L’experiència de 2007 demostra que una llei que amaga però que no es tradueix en una política coherent té efectes contraproduents. La condemna del cop d’estat de juliol de 1936 i del franquisme ha de ser l’eix d’un conjunt de polítiques públiques de memòria democràtica, amb pressupostos suficients, voluntat política i un desenvolupament institucional coherent.

Per això ha de concebre’s aquesta llei com un primer pas que haurà de consolidar-se en els tres anys que queden de legislatura. El grup confederal d’Unidas Podemos – En Comú Podem havia treballat una proposició de llei consultada amb les organitzacions memorialistes i els experts. Bona part dels continguts que suposen un avenç respecte a la llei de 2007 provenen d’aquesta iniciativa i, al mateix temps, assenyalen quins són els aspectes que han de continuar defensant-se al llarg de la tramitació. En relació a l’exposició de motius, més enllà del seu component descriptiu, ens sembla més adequat un redactat que emfatitzi més en la novetat de la llei i la importància que ha tingut el moviment memorialista per a l’avanç de les polítiques públiques.

En aquest punt, ha de tenir-se en consideració que la repressió franquista no sols afecta a fets produïts durant la guerra civil i els anys immediatament posteriors. Entre 1975 i 1983, mancant xifres oficials, estan comptabilitzades fins a 188 víctimes mortals del que ha vingut a denominar-se violència d’origen institucional per part de l’Estat. La consideració d’aquests crims com a franquistes és un element de justícia al mateix temps que demostra les amenaces que va sofrir el sistema democràtic durant aquests anys. D’altra banda, davant les dificultats per a jutjar els crims franquistes, defensem que es concreti més la referència a normes i principis internacionals, com la inclusió d’una referència a la Resolució 60/147 de l’Assemblea General de Nacions Unides, de principis i directrius bàsics sobre el dret de les víctimes de violacions manifestes de les normes internacionals de drets humans, així com el reconeixement que les víctimes de la dictadura franquista van sofrir greus violacions de drets humans en un context d’atac sistemàtic o generalitzat contra la població civil. En el títol primer ens sembla fonamental la referència a la nul·litat de les sentències dictades per qualsevol òrgan o tribunal, una reivindicació bàsica que es venia reiterant des de l’inici de la transició.

En tot cas, considerem important que es durà a terme una declaració d’ofici per part de l’Estat, amb independència de la seva petició per les víctimes i els seus familiars. En relació al títol segon de l’avantprojecte, que recull el dret de les víctimes a la veritat i l’obligació estatal de garantir-lo, així com el procediment per a dur a terme les exhumacions. Considerem molt important precisar que seran els jutjats competents els qui han de dirigir el conjunt del procés. Quant al dret a la justícia de les víctimes, des de Esquerra Unida Terrassa creiem necessari abordar la Llei d’Amnistia de 1977. Aquest és un aspecte essencial de la posició del grup parlamentari d’Unides Podem, en el qual s’ha d’adoptar una solució d’acord amb el Dret internacional i que evitaria les successives polèmiques sobre aquesta matèria.

El Dret Internacional, des de l’aprovació dels Principis de Nüremberg en 1946, prohibeix l’amnistia dels crims de lesa humanitat i de guerra, igual que la Convenció sobre Genocidi de 1948 obliga a perseguir aquest crim en tots els casos. Esquerra Unida defensarem que s’estengui la possibilitat de la concessió de nacionalitat espanyola als descendents dels voluntaris de la Brigades Internacionals, en aquells supòsits en els quals a conseqüència de represàlies als seus països de nacionalitat, pel fet de participar en les Brigades Internacionals, hagués comportat un perjudici o persecució als seus descendents, o en els supòsits en els quals els descendents s’haguessin significat en la defensa i divulgació dels valors de les Brigades Internacionals i la democràcia a Espanya.

Ens sumem a la proposta realitzada per Unides Podem per a la creació d’un Centre Museu de la Memòria Democràtica, com un organisme de referència de les polítiques públiques i les iniciatives socials de sensibilització en aquest àmbit, que podrà treballar en xarxa amb iniciatives similars d’altres àmbits territorials. Valorem com un avanç en l’avantprojecte, que es faci esment al coneixement i protecció dels camps d’extermini o treball forçós en els quals van ser confinats milers d’exiliats republicans espanyols, en coordinació amb els Estats en els quals es troben situats.

És important que es contempli la resignificació del Valle de los Caídos, encara que considerem necessari el canvi de nom a la seva denominació inicial de Cuelgamuros i que es faci referència a la seva desacralització, igual que la recuperació completa per part de Patrimoni Nacional del lloc per a la seva gestió directa i total, qüestions de màxima importància com ha al·legat el Grup Parlamentari d’Unides Podem. Des de Esquerra Unida Terrassa saludem la presentació de l’avantprojecte de llei de memòria democràtica com un avanç que ha de ser defensat i desenvolupat. Només la majoria que va permetre la investidura de l’actual govern de coalició entre UP i el PSOE podrà tirar endavant aquesta llei, per la qual cosa el debat parlamentari que ara s’obre serà determinant. De qualsevol manera, una majoria institucional no serà suficient, l’ofensiva de les dretes ha de ser confrontada des de la mobilització. La memòria democràtica no és una simple mirada al passat, és la millor pedagogia que ens recorda que només s’ha pogut avançar en drets i llibertats quan la majoria social ha estat protagonista als carrers i en les institucions.

Nou comentari

Comparteix