La visita del conseller d’Educació a l'escola Sala i Badrinas
La visita del conseller d’Educació a l’escola Sala i Badrinas | Rafel Casanova BCF

!--akiadsense-->

Aquest dilluns, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha visitat el terreny on s’ubicarà el futur institut-escola Sala i Badrinas de Terrassa. La visita ha volgut ser la posada en escena d’un acord de col·laboració formal entre l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat per dur a terme, d’ara en endavant, “polítiques educatives de manera compartida, amb la voluntat de treballar conjuntament tant en l’àmbit de planificació com de gestió i execució d’aquestes”.

La construcció del nou centre educatiu anirà a càrrec de l’Ajuntament. Amb una partida de 300 mil euros per aquest 2020, el Consistori s’ha compromès a tirar endavant el projecte i l’execució del Sala i Badrinas. Evidentment, ho farà amb col·laboració amb la Generalitat, que ha acceptat de bon grat “la corresponsabilitat” presa pel nou govern. “És la manera més ràpida i segura perquè tiri endavant” ha manifestat el conseller.

El futur institut-escola es trobarà en dues naus dins d’una pastilla de 5.600m2, amb dues construccions de 1.027m2 a rehabilitar i que són les més properes a la carretera de Rubí, on hi ha l’entrada principal de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas. “Intentarem accelerar el màxim la seva construcció, així com el pla de millora de l’entorn i el projecte d’urbanització de la zona, però no volem ara mateix marcar calendaris”, ha manifestat l’alcalde Jordi Ballart. Tot i així, sí que ha senyalat que “veig just que pugui estar fet en dos anys”.

El que sí que han deixat clar tant el conseller com l’alcalde és que Sala i Badrinas serà “més que un institut-escola”. I és que el conseller Bargalló ha volgut recalcar que “el centre el veiem tant com un espai educatiu com comunitari. Per tant, considerem que dins del terreny de l’equipament pot ubicar-s’hi altres serveis municipals”. Així, no es descarta que, un cop parlat també amb direcció, AMPA, i entitats culturals, esportives, veïnals i socials del districte perquè exposin les seves reivindicacions i necessitats, el recinte inclogui infraestructures o espais que puguin acollir activitats o esdeveniments més enllà dels estrictament educatius, com un pavelló poliesportiu, aules formatives o un recinte cultural. Una d’aquestes opcions que es contempla és que l’escola bressol que estava projectada en la part sud del barri acabi traslladant-se al costat de l’institut-escola i així aprofitar serveis, com el de menjador.

El conseller ha signat al llibre d'honor de la ciutat
El conseller ha signat al llibre d’honor de la ciutat | Rafel Casanova – BCF

!--akiadsense-->

El centre té actualment 473 alumnes matriculats entre P3 i 6è de primària. Creada el curs 2011-2013, l’escola basa els seus fonaments en els pilars de l’educació plurilingüe, la innovació educativa, la inclusió i la coeducació.

El nou model d’Institut-Escola

Bargalló ha defensat el model de creació d’Instituts-escola, si bé ha reconegut que no es pot extrapolar a tot arreu. “Aquesta és la nostra aposta de país, perquè és una eina que considerem que ens serveix per garantir la continuïtat d’un projecte educatiu, de lluita contra la segregació o reequilibri territorial i garantir l’escolarització de secundària…”. En aquests moments, a Catalunya hi ha prop de tres mil escoles i només 50 són institut-escola. Pròximament, n’hi haurà 25 més que s’hi sumaran.

“Som conscients que és una eina ara minoritària”, ha dit però ha recalcat que “a Terrassa ens permet planificar el futur per tal que el curs vinent tinguem l’oferta necessària de places de secundària, i per quan d’aquí uns anys aquesta oferta es traslladi en ampliar la de formació professional. A Terrassa, doncs, ens permet mantenir projectes educatius, garantir l’oferta adequada i en un futur no massa llunyà apostar per una més potent oferta formació professional”, ha sentenciat.

D’altra banda, Ajuntament i Generalitat ja tenen sobre la taula, en més o menys avançat estat de realització, els altres dos instituts-escola de la ciutat. Es tractaria d’Antoni Ubach, a Ca n’Anglada, on el projecte està previst que es realitzi a poc a poc; i a Jaume Cabré, de caràcter més a llarg termini,

Nou comentari