Durant un munt d ́anys –al llarg de la meva vida laboral– em va tocar fer caixa en acabar la jornada. Com duen a terme totes les botigues de qualsevol sector comercial. Encara sort, a hores d ́ara, perquè tot allò que s ́ha liquidat amb targeta o Smartphone no genera cap errada possible. Un exemple tan senzill em ve a compte pensant en el munt de tripijocs de la monarquia d ́aquest país tan desmarxat. Parlant de reis, penso en 2: titular i suplent (perdó, emèrit !). Acaba de fer una regularització fiscal teatral/sospitosa, referida a l ́ús indegut de targetes “black”. Aquelles de les que un ex.ministre d ́hisenda (com Rodrigo Rato) va tenir la santa barra de dir que “jo no ho sabia”… Es veu que en Joan Carles I, tampoc, oi ? En el benentès que la diminuta “minuta” de 678.000 euros esdevé autèntica “xavalla” si s ́ajusten totes les partides del suposat arqueig (comissions de l ́AVE a La Meca, pagaments en negre a la tal Corinna Larsen…”and so on”). Pel que es veu, la llista és prou llarga i sucosa. Mentrestant, els pegats que intenten posar tant la fiscalia com el propi govern en el sentit de considerar inviolable la monarquia fan pudor de socarrim. De cap manera no poden contradir que van de capa caiguda. Tan sols mancava el manifest passat de voltes d ́una trepa de militars passius i ultradretans, on en Felip VI intenta passar de llarg, fent mutis…

La divulgació dels WhatsApps hauria d ́empènyer- lo a sortir a l ́estrada i dir la seva. Tal com va fer, arran del primer d ́octubre de 2017, amb el pseudo.referèndum del principat… On, per cert, va repartir estopa a tort i a dret. Quan surti al discurs de Nadal, em pregunto si també hi passarà de puntetes, fent-se l ́orni. En aquest punt, la vista del govern cap un altre indret fa mal d ́ulls. A son pare –que intenta tornar, per Nadal, a casa…com l ́anunci d ́una famosa marca de torrons– també se li gira feina.

Té un cabal de contes per a explicar-nos, sí o sí. Sense més dilació i sense que pertoqui, de cap manera, al·legar immunitat o prescripció del delicte. Fem un pas més enllà: què passa amb la “tapadora” argumentada pel president Sánchez quan se li pregunta pels lligams i simbiosi entre pare i fill ? La resposta insuficient i fugissera que el fill ha “renunciat” a l ́herència tampoc no quadra. Legalment, tan sols podria esdevenir efectiva en el supòsit de la mort del titular del llegat, que no és pas el cas…

Raó per la qual encara sumo una nova pregunta a l ́interrogatori: cap lletrat dels molts que estan “endollats” a l ́administració no se n ́ha adonat del frau manifest ? No serà pas — com tants altres cops– que ens volen fer beure a galet, de bell nou ? En totes les classes de matemàtiques, dos i dos fan quatre. Malgrat que sóc de lletres, la calculadora encara em funciona. I la memòria, també. Sobretot des de la perspectiva que molts canals audiovisuals recuperen declaracions de discursos reials on l ́axioma més amanit i esbandit és aquell del que “la justícia és igual per a tothom”…

Tibant d ́una frase del malaurat humorista Eugeni, saben aquell que diu que “Hisenda som tots ?”… En tot cas, uns més que els altres, d ́acord amb com s ́intenta tancar el calaix dels diners. La crisi bancària encetada l ́any 2008 va anar a càrrec del sofert contribuent…i de la “guardiola” de les pensions, “atracada” vilment. És que, a hores d ́ara, davant la gravetat dels fets que se ́ls imputen, ens volen tornar a fer caure al mateix punt ? De cap manera ! Que tibin de la manta, que salti tota la pols i que el rei emèrit, el “clan” Pujol i tots els embolics/nyaps haguts i per haver (de qui sigui) passin per caixa. De manera urgent i sense un sol dia més de dilació… …És en aquesta època de l ́any que pertoca la poda dels arbres. Som-hi, doncs i no perdem passada. Alhora que expurguem tota classe corrupteles, fem un quadre/arqueig de caixa. Al cèntim, però. Tenint en compte que els estralls derivats de la COVID19 deixen força seqüeles, tot plegat ens anirà de conya. “Las penas, con pan, son menos”.

Nou comentari