Pel que té de recuperació de la memòria, la història i el patrimoni agrícola de la ciutat de Terrassa i el Vallès, l’Ajuntament de Terrassa treballarà l’any 2021 en un projecte d’implantació de nous ceps en alguna finca municipal. Ho ha avançat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat Carles Caballero, en un post al seu murt de Facebook. La imatge, l’urbanisme de la ciutat del segle XXI té poc a veure amb la vila de segles passats. Ara costa d’imaginar, però l’agricultura no fas pas tant ocupava tots els espais del terme municipal. I bona part dels espais agrícoles del municipi i de la comarca es dedicaven al conreu de la vinya el segle XIX, amb varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals Terrassench (o negrelló) i Plantamollet, segurament avui desaparegudes. A Terrassa es produïen grans quantitats de vins negres, blancs, generosos, rancis, secs, dolços… i el 1850, escumosos (predecessors del xampany o del cava).

Escriu Caballero: “Terrassa i la nostra comarca van ser junt amb el Bages els majors productors de vi de Catalunya. L’any 1850 el 70% de les terres cultivades al terme de Sant Pere eren vinya. No és casualitat que el primer cava de Catalunya el produís un terrassenc, en Pau Galí, o que el 1885 es fundés la primera estació ampel·logràfica d’Espanya, a càrrec d’en Bonaventura Castellet… Terrassa i la comarca eren al segle XIX el Penedès de l’actualitat, i els vins de la contrada tenien molta anomenada”.

“L’historiografia local, a excepció feta d’en Pere Roca Fabregat, ha treballat abastament la història industrial de la ciutat però poc la història agrícola, de molts segles d’història. Costa trobar a les xarxes fonts que parlin d’aquesta història agrícola i encara menys d’aquesta història i aquest patrimoni vinícola a les nostres contrades. El fet és que la vinya és un dels cultius més adaptats al clima mediterrani, a més a més de necessitar pocs recursos hídrics i ser un dels cultius més rics en biodiversitat. Un dels seus problemes radica en el fet de requerir de temps llargs per produïr, a més d’una relació inversió/benefici complicada per a les necessitats de subsistència de la majoria de petits productors i petites explotacions.”

Nou comentari