MónTerrassa
Junts per Terrassa reclama que totes les banderes puguin onejar a l’Ajuntament

Junts per Terrassa demana respecte per l’autonomia local i es mostra contrari a la prohibició i limitació de símbols legals a les façanes dels ajuntaments. Per aquesta raó presenta una Proposta d’Acord de la Junta de Portaveus en defensa de l’espai públic.

Proposta d’Acord de la Junta de Portaveus en defensa de l’espai públic

En data 26 de maig de 2020, el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que anul·la l’acord del ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife del 30 de setembre de 2016 on es reconeixia la bandera nacional de les Canàries com un dels símbols del poble canari, i, al mateix temps, saprovava que s’hissés en un lloc destacat de l’edifici de la pròpia casa consistorial. La sentència del TS estableix com a doctrina que ‘l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques’. Segons el Suprem, aquesta ‘incompatibilitat’ amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes ‘no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics’ no substitueixin, sinó que concorrin, ‘amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatutàriament instituïdes’.

Donat que aquesta sentència de ben segur afectarà a altres símbols utilitzats als edificis i espais públics de tot Catalunya, i també de Terrassa, àmpliament utilitzats, com poden ser les banderes estelades o les banderes del col·lectiu LGTBI, i altres que puguin representar sensibilitats diverses, considerem que la sentència representa un greu atac als principis fonamentals de: – Representació política. – Autonomia local. – Llibertat d’expressió. – L’espai públic com a àmbit d’expressió del pluralisme i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats. – Neutralitat versus objectivitat.

La Resolució del Tribunal Suprem fa una deliberada equiparació de dos conceptes que no son idèntics, tota vegada que la mateixa Constitució no parla de “neutralitat” sinó del deure que tenen les administracions públiques de servir amb objectivitat els interessos generals. Precisament per complir aquest mandat les administracions públiques no són ni poden ser neutrals o asèptiques en l’exercici de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques, perquè aniria contra la seva pròpia essència. Aquesta és la tasca que el legislador encomana als poders públics: la no ingerència subjectiva en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans. Des de fa uns anys, l’Estat Espanyol i una part dels seus tribunals pretenen fusionar els dos conceptes i convertir tot l’espai públic en un monopoli de la ideologia dominant, el que suposa una censura a la diversitat i, de facto, passar d’una impostada neutralitat a la neutralització de l’espai públic, a favor d’uns interessos, marcadament polítics, que es fonamenten en el centralisme i la unitat d’Espanya, interessos legítims però no necessàriament compartits per les opcions independentistes, igualment legítimes i que han de ser respectades en qualsevol Estat Democràtic.

Per tots aquests motius, es proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents ACORDS

PRIMER.- Reiterem el compromís en la defensa l’espai públic com un lloc de lliure expressió de les diferents sensibilitats i ideologies amb un únic marc que ha de ser el de la Democràcia i respecte als Drets i Llibertats Fonamentals.

SEGON.- Demanem el màxim respecte per l’autonomia local i les competències que ens són pròpies. Aquesta sentència afecta directament a aquest Ajuntament que commemora dates assenyalades com el Dia Mundial contra la SIDA o el Dia per l’Alliberament LGBTI, per posar només dos exemples, hissant les banderes amb un llaç vermell i de l’Arc de Sant Martí, respectivament. Denúnciem les intromissions de les altres administracions que dificulten, entorpeixen i limiten el poder local que té reconeguda la seva autonomia i, en base a això, demanem respecte i lleialtat institucional.

QUART.- La prohibició i limitació de símbols legals però no oficials crea una confusió deliberada i busca l’assimilació de legalitat a oficialitat quan en realitat no és així. Per aquest motiu demanem que cessi aquesta ‘interessada limitació’ i que tots els símbols tinguin el seu lloc a l’espai públic com a única manera d’entendre la llibertat d’expressió i la democràcia, de les que en són garants també els Ajuntaments.

CINQUÈ.- Fem una crida a tots els demòcrates perquè es sumin a aquesta defensa de l’espai públic per tal que sigui un reflex de la pluralitat i de l’exercici responsable dels Drets Fonamentals i no un espai neutralitzat per l’estat a favor de símbols imposats.

SISÈ.- Comunicar els presents acords a l’Associació de Municipis per la Independència, a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Govern espanyol.

Nou comentari

Comparteix