A principis de desembre alguna cosa ja es cou per Terrassa que fa olor de Nadal. La plaça Vella s’omple de parades plenes de figures de pessebre, branques d’avet i eucaliptus, arbres de Nadal i decoracions per les llars terrassenques en dies de festes. Però res que no facin a moltes altres ciutats.

A Terrassa sabem que s’acosta Nadal quan al carrer de la Font Vella es comencen a veure unes coses blanques per terra, són guixes que provenen de El Social, un llegum que de ben segur poca gent ha menjat, però que tot bon terrassenc l’ha utilitzat per a jugar al quinto. El Quinto és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diverses zones de Catalunya, sobretot al Vallès (fins i tot deixem que hi juguin a Sabadell). Però que el fa especial a Terrassa? Vosaltres aneu un dia a una de les sales on es juga al Quinto i piqueu línia, prop d’un centenar de guixes cauran en picat sobre el teu cap, i és que a Terrassa només es pica quan s’ha omplert el quadre sencer, 15 números, res de línia. Parelleta de iuns (11), pelat l’avi (90), el més petit de tots (1), un dos (2), doootzena (12)… sempre hi haurà el típic cunyat forani que preguntarà quin és aquell número, mai falla! Podeu jugar-hi a l’Sferic, la Coral, el Casal de Sant Pere o al Faktoria entre molts altres llocs, però el més tradicional i on s’hi fan més sessions és a El Social.

A principis de desembre també apareix un gran pessebre al Raval de Montserrat (s’ha de dir que ha millorat força d’ençà que se n’encarreguen els de l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa). Però a Terrassa, la tradició no és posar el pessebre, més aviat n’és fer tot el contrari. I és que cada any, un dia a la nit, desapareix el nen Jesús del pessebre de l’Ajuntament. I molts cops acaba apareixent a les portes del consistori uns dies després. Tot i que, si el que voleu és veure pessebres amb el nen Jesús que no desaparegui, també podeu anar fins al soterrani de la catedral del Sant Esperit on l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa prepara, cada any, l’exposició de pessebres formada per diversos diorames on se’n representen diverses escenes.

El dia de Sant Esteve, és normal que noteu els infants de Terrassa més nerviosos que de costum i és per l’arribada del patge més estimat de la ciutat, el Patge Xiu-Xiu, aquell que tot ho xerra i tot ho diu. L’ajudant que, cada any, Ses Majestats els Reis d’Orient envien a la nostra ciutat perquè tots els infants terrassencs puguin fer arribar la seva carta els dies previs a l’arribada dels Reis.

Una menció especial a la cavalcada de Terrassa, una espectacular cavalcada (ara sense cavalls) oberta pel patge més guapo del món, acompanyat de carrosses plenes de patges i els tres reis que llencen tones i tones de caramels, però de ben segur que el rei més estimat és el Baltasar, que si li dius unes quantes floretes et dutxarà amb un parell de grapats de caramels. No cal que aneu a veure’n cap més de cavalcada, i és que la de Terrassa és la més bonica i especial de Catalunya, cosa que fa que sigui el dia de l’any que surtin més terrassencs al carrer.

Un dels fets més habituals de la nit de reis, no són ni els nervis dels més menuts, ni les poques hores de son dels pares, sinó la Font Vella enganxifosa de tants caramels que s’hi han arribat a enganxar durant la cavalcada. Una de les singularitats dels dies de festes nadalenques a Terrassa té molt a veure amb el temps, i no, no parlo del fred que fa durant aquestes dates, sinó dels fets com tardar més de tres quarts d’hora per anar del carrer Major a dalt de tot del carrer Sant Pere, impossible arribar-hi sense xocar amb un parell de nens amb patinet, trobar-te algun familiar o entrebancar-te amb unes bosses de compres d’última hora.

També són habituals les hores i hores que es passen algunes persones, donant voltes amb el cotxe pels carrers de la ciutat per anar a algun dels àpats de Nadal, aneu a peu, hòstia! I no ens oblidem de les cantades de corals terrassenques a l’atri de l’Ajuntament, del «trenet» pel centre de Terrassa ple de nens i avis, de la ballada dels més petits dels Bastoners de Terrassa o l’arribada de l’home dels nassos, tampoc no voldria acabar sense anomenar les diferents representacions dels pastorets que fan diferents grups de teatre de la ciutat, tot i que jo em quedo amb els que organitzen cada any la gent d’El Social, de Folch i Torres, la representació més antiga de tota Catalunya!

Jaume Maeso Simó

Nou comentari