Aquesta imatge de l’Arxiu Municipal ens mostra una part de Terrassa que ha canviat molt. Hi ha alguns elements que permeten situar-la. No és massa difícil, tot i que ara no té res a veure.
Doncs sí, la zona de l’estació de Renfe Nord, ara plena d’edificis, amb les vies soterrades i amb un gran parc.
El Tren del Nord
Com ens explicava Joaquim Verdaguer al seu blog, a meitat del segle XIX la vila de Terrassa començava a trobar el camí cap a la industrialització mecanitzada, amb la instauració del vapor dins les fàbriques. Però tota aquesta revolució industrial xoca amb la lentitud del transport. El tràfic entre Terrassa i Barcelona, principalment el port, era lent, amb caravanes d’unes dotzenes de carros i carretes transportant mercaderies amb les preuades teles terrassenques i, de retorn, el traginar del carbó anglès per la indústria del vapor. També calia afegir en aquest parsimoniós anar i venir per les pedregoses carreteres el transport públic amb diligències dels benestants, i en tartana o carros de camperols, els més humils. L’avenç industrial estava en contradicció amb la lentitud del transport.
Però la solució arribà amb un dels últims invents de l’home: el ferrocarril, el vapor sobre rodes. El tren va arribar a Terrassa l’any 1856
El tram fins a Terrassa es va construir en dos anys treballant-hi 500 operaris, entre els quals hi havia 200 penats cedits pel govern sota la vigilància d’alguns soldats de la guarnició. L’enginyer va ser Pere d’Andrés.
Ja que el preceptors o interessats eren els terrassencs, l’estació es va construir dins el terme de Terrassa tot i que les cases que hi havia més a prop eren les del poble de Sant Pere de Terrassa.
