Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac. Coordenades: Latitud: 41.65817 / Longitud: 1.96235 / UTM Est (X): 413605UTM / Nord (Y): 4612344
Al terme de Mura, a la vessant sud-est de la carena de la Fosca, en un racó amagat i curiós del parc natural de Sant Llorenç, hi ha aquest espai, reflex de la nostra història. L’Hospital de la Sang és el nom genèric donat als hospitals provisionals, situats a punts claus, prop de situacions bèl·liques. Aquests hospitals ambulants van sorgir de la necessitat d’un auxili ràpid als ferits (moltes vegades assistien als diferents bàndols). Tenien, en èpoques de guerres, un caràcter sagrat i, en certa manera, respectat pels diferents bàndols combatents.
Una mica de context històric
Aquí farem un petit i ràpid resum de context, però podeu saber-ne més si cliqueu aquí.
Les guerres carlines 1828-1876 (o com li diem a popularment carlinades) van tenir una destacada importància a terres catalanes. Tot i ser unes guerres que van tenir extensió a tot l’estat, va ser a Catalunya, especialment, a la part més del nord, on van destacar per la seva resistència i violència. La mort de Ferran VII “el deseado” (1833), va partir, ideològicament, en dos l’Espanya del moment. Una trifurca dinàstica entre els partidaris de la llei sàlica, que impedia regnar a les dones, que continuava vigent, i els que pensaven derogar-la.
Un seguit de fets principals, tres guerres i diferents alçaments, així com episodis de guerrilles de gran crueltat. Per una banda, hi havia qui considerava com legítim hereu de Ferran VII, al seu germà Carles (Carlos María Isidro de Borbón 1788-1855) i, de l’altra, a la seva filla, Isabel II (1830-1868), qui regnava sota la seva mare com a regenta, Maria Cristina de Borbó-dues Sicílies, atès que només tenia tres anys. Va ser una disputa pel tron, així com un enfrontament entre les principals ocupacions polítiques.
El suport popular a Carles era, principalment, al País Basc i Navarra, les comarques d’interior de Catalunya, el País Valencià i Aragó. Estava impulsat per les reticències que els camperols tenien a un nou sistema liberal. Per altra banda, els isabelins, eren més propicis de les grans ciutats, majoritaris en la burgesia urbana, però també amplis sectors privilegiats, noblesa terratinet o jerarquia eclesiàstica amb una ideologia moderna i liberal.
Aquest seguit de guerres de desgast, arribarien a un punt de consens, gairebé obligatori, amb el període dit de la Restauració 1874-1931 a càrrec d’Alfons XII. Era l’únic fill mascle del matrimoni arreglat amb un cosí carnal de la reina Isabel II, l’infant Francesc d’Asís de Borbó, duc de Cadis 1822-1902. El carlisme es va mantenir viu durant aquest temps, fins i tot amb alguns grups paramilitars.
En la darrera Guerra Civil espanyola (1936-39), el carlisme va donar suport al bàndol insurrecte, adherint-se a la Falange Espanyola Tradicionalista (FET de las JONS), institucionalitzada per Franco el 1937.
Aquesta seria la història important i a recordar d’aquest espai en el temps actual, tot i semblar molt allunyada cronològicament en el temps.
L’Hospital de sang i la Cova Fosca de Matarrodona
L’Hospital de Sang es troba dins d’una escletxa de la roca que té forma de V invertida i amb orientació N-S. Esvoranc que fa de passarel·la i que queda discretament amagada. Trobem restes del que devien ser els murs o separacions interiors. Un mur de pedra seca, mig enderrocat, què dona mostra del que devia ser un espai central una mica més ampli i un segon nivell, conjunt d’una segona divisió, possiblement una sala més petita o possible espai de vetlla.
La Cova Fosca és coneguda també com la Cort Fosca de Matarrodona, per la proximitat a terres d’aquesta casa. Una cova veïna de l’Hospital de la Sang i que va tenir el seu protagonisme en el transcurs de les Guerres Carlines i, també, durant la Guerra Civil Espanyola. És una cova amb tipologia d’espluga o caverna, amb cobertura en forma de V invertida i tapada per la vegetació.
Disposa de dues sales accessibles, una primera més llarga i ampla, i la segona més al fons, cap a un lateral. Separant aquestes dues hi ha un mur de maons. En aquesta segona hi ha una font d’aigua construïda cap els anys 40 per Valentí Rossinyol, Tinet (1). No obstant això, el fet de ser un punt de surgència devia fer viable l’existència de l’Hospital de la Sang descrit.
A la primera sala trobem una pedra amb una cavitat circular excavada. Sembla que la feien servir per fer foc, com si fos un fogonet. És probable que, anteriorment, en aquest espai, existís algun tipus de construcció anterior i fos emprat, ja que s’han trobat restes dels ibers al seu interior.
Extracte d’El Tinet
(1)En Valenti Rossinyol. El Tinet.
(…) aquestes terres han estat propietat del mas de la Mata, però entre finals dels 20 i els 70, amb la guerra civil pel mig, l’Obac va tenir un virei. Parlem de Valentí Rossinyol i Canudas, conegut com Tinet o el Tinoi. En aquest post del meu blog, també vull treure de l’oblit al Tinet i a la colla com en Pere Pallejà, el Hans Weichsel, el Puig, el Navarro, el Tomàs i d’altres que han fet senyal a la nostra muntanya, com a grup excursionista de la juventud de Terrassa.
A la part final de la Guerra Civil, en Valentí Rossinyol, que ja tenia 40 anys, va ser cridat a files. Com el conflicte ja estava en la fase final, el Tinet va creure hi podia contribuir ben poc i, com molta altra gent de la seva edat, va decidir amagar-se. Conjuntament amb els seus amics Navarro i Joan Folch, van establir-se a la Cort Fosca i l’Hospital de Sant, un lloc difícil de trobar i que ja havia tingut la mateixa funció unes dècades abans durant la guerra carlista.
A la Cort Fosca, el Tinet i la seva colla van deixar una nova mostra del seu interés i de la seva habilitat per a edificar fons. Durant la seva estava van fer una pica per a recollir l’aigua que degotava del sostre de la cova. Amb el pas del temps, aquesta construcció ha conservat el cognom del Tinet, encara avui se l’anomena la Font del Rossinyol.
Uns metres més enllà de la cavitat van repetir una edificació semblant, que ara es coneix com la Font de l’Hospital. Era un sistema més de recollida d’aigües d’aquest actiu grup.
Emissio 7. Per Això és la Mola. Guies de l’Emissió: (En memòria de Valentí Rossinyol, Hans Weichsel i Pere Pallejà.
Càrol Paez, autora del blog Edat Mitjana segle V -XV i més
