!--akiadsense-->
Deia en José Luis Borges que “la mort és una vida viscuda. La vida, per contra, és una mort que ve”. Al meu entendre, heus ací una tesi que sescau plenament, en la persona del malaurat i taciturn Josep Corominas i Busqueta, que ens acaba de deixar dos dies abans de cloure el 2020. Persona discreta i no gens donada a figurar, tothom recorda la seva bonhomia i el seu pas per dues grans eixos de la vida egarenca on deixà una empremta de molt pes específic: Ajuntament i Ateneu (com a regidor i president de lentitat, respectivament).
En Josep deixa molts llegats. Ha marxat amb lorgull duna feina ben feta. Per tant, pot tenir la certesa que res no canviarà de tot allò que ell ha bastit i conreat. Les generacions més joves reverdiran la saba del fullam cultural i el pensament polític de larbre de la seva vida. Sempre posava –per damunt de tot– la cultura com a pal de paller de les relacions socials a lentorn dun món prou malmès i estroncat. “El seu bell morir honora tota una vida”, tal com reflectí en Petrarca. El seu adéu no extingeix cap llum. Tan sols apaga la flama perquè ell acaba darribar a lalbada duna plenitud absoluta.
Aquest pensament el viu, amb escreix, la gran fornada de socis de lAteneu Terrassenc. Trobaran a faltar el seu tarannà intel·lectual, el rocam del seu pensament creatiu i la senzillesa dun cavaller de cap a peus. Cap altre criteri no té cabuda en un moment de tristor com aquest. En una altra vessant, la família del PSC sap que acaba de perdre un referent històric. Sense voler menystenir ningú, lexperiència den Josep al servei del consistori local palesa fites de molta vàlua. Tal vegada els polítics dabans eren més de soca-rel. Estaven parits duna pasta més consistent i vocacional. A hores dara, massa sovint topes amb elements que shan encabit en aquesta estrada cercant altres objectius o prebendes.
Benvolgut Josep, avui clouré la teva glossa tibant del rei dels microcontes. El centenari del seu naixement del qual ha passat de puntetes… Potser a causa que tot es concentrava en lanomenat “any Beethoven”, nascut fa 250 anys. Parlo den Mario Benedetti: “magradaria mirar-ho tot de lluny, però amb tu”.”Després de tot, la teva mort tan sols és un símptoma que hi hagué una gran vida”.
Ut supra…, sit tibi terra levis!
Josep Ballbè i Urrit.
