L’Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del Vallès Occidental va presentar un estudi sobre els diferents brots epidèmics que ha patit Terrassa al llarg de la història, des de la Pesta Negra de 1348 fins a la febre tifoide de 1809. Amb el títol «Històries Morboses», la publicació reuneix 111 documents amb informació inèdita de la història de les malalties infeccioses a la ciutat.
La recerca es va iniciar durant el període de confinament del 2020
La recerca es va iniciar durant el període de confinament del 2020 i va donar lloc a diferents fils informatius a les xarxes socials. Posteriorment, es van poder confrontar les notícies amb les fonts originals que es troben, preferentment, a la documentació notarial i de l’antiga batllia de Terrassa. Entre les principals descobertes, l’estudi recull referències als efectes contundents de la Pesta Negra a la ciutat, de la qual pràcticament no se’n disposava cap informació. Destaca la documentació de la mort de personalitats com Blanca de Centelles o el prior de la Cartoixa de Vallparadís per aquesta causa.
La publicació també documenta els brots de pesta de 1589 i 1652
La publicació també documenta els brots de pesta de 1589 i 1652, que ja havien estat estudiats per l’historiador Salvador Cardús feia més de 50 anys, però ara s’han trobat noves dades que permeten conèixer amb molta més precisió aquests dos episodis i la virulència dels seus efectes. L’estudi dona llum a les mesures de prevenció que la societat de cada moment prenia, com els confinaments domiciliaris o territorials, els certificats sanitaris, la ventilació i les millores higièniques, el distanciament social o els confinaments nocturns.
700 egarencs morts per la febrer tifoide
S’han descobert, però, altres situacions més severes: persones tapiades dins de casa seva per estar malaltes, aldarulls al carrer entre vilatans i vigilants, cordons sanitaris als portals i desinfecció massiva de cases i roba. Les dades de l’estudi demostren que els brots més durs, com l’epidèmia de febre tifoide de 1809, van fer minvar entre un 20% i un 30% la població terrassenca, arribant a morir més de 700 persones en els set mesos que va durar, d’una població de no més de 3.000 persones.
El títol “Històries Morboses” juga amb l’etimologia original de “morbus”, que en llatí era la paraula utilitzada per denominar genèricament a les malalties. Durant tota l’època medieval i moderna, “morbo” és utilitzat sempre amb aquest sentit. Pot ser consultat de manera digital al web del servei (https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/valles_occ/).
