MónTerrassa
Els historiadors i historiadores i la Memòria Històrica


El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, l’associació que agrupa als historiadors i historiadores de la nostra ciutat, va ser creat, el 4 de juny de 1987,
justament després de la dictadura franquista i de la transició. El centre tenia i té com a objectius: la difusió, informació, recerca, formació professional i coordinació del col·lectiu d’historiadors procedents i interessats en els coneixements de la ciutat de Terrassa i la seva comarca. És evident, pel volum i la qualitat de la feina realitzada al llarg de la nostra història, que som una part activa de la vida social i col·lectiva de la ciutat, on sempre hem defensat els valors democràtics i el respecte als drets humans i les llibertats.

Els nostres treballs han estat dedicats a estudiar el conjunt de la nostra societat, en especial a les classes populars (industrial o camperoles) i treballadores, que sempre hi han estat la majoria social. Els seus patiments i lluites per la llibertat i la justícia social d’homes i dones han omplert moltes pàgines de les nostres investigacions i publicacions.

En els últims vint anys hem dedicat un especial esforç a recuperar la Memòria Històrica d’homes i dones al llarg del segle XX, però especialment a les víctimes de la guerra civil i de la posterior repressió franquista. El projecte més destacat d’investigació i de divulgació va ser: el Projecte per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la lluita antifranquista de Terrassa, 1939-1979 (2004), que incloïa: recopilació de documentació i entrevistes sobre la lluita antifranquista; publicació d’un llibre «Combat per la Llibertat» i una exposició. Totes aquestes activitats van obtenir el suport de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Terrassa. Posteriorment, es van iniciar una feina gegantina en recuperant la memòria de les dones terrassenques, oblidades durant molts de temps, dones que patiren la brutal repressió franquista i que fins aquests darrers anys no han estat reconegudes. La darrera feina l’elaboració de les llistes de les víctimes de la guerra civil i de la repressió durant la república i durant el franquisme.

Totes aquestes tasques de recerca es varen poder desenvolupar, gràcies a les lleis de memòria elaborades pels diferents governs progressistes, aquestes ens han permès l’accés a la informació necessària per a desenvolupar la nostra activitat com a investigadors/es. Lleis que malgrat les seves limitacions -encara hi ha documents als quals no podem accedir a causa de la Llei de Secrets Oficials-, han permès que les víctimes, entre les que també hi ha familiars dels historiadors/es, puguin ser reconegudes com a tals per les nostres institucions democràtiques. De la qual cosa ens alegrem com a historiadors/es i com a ciutadans/es, i felicitem, a les persones, organitzacions memorialístiques i grups de treball per la seva constància en defensar el dret a la veritat, la justícia i la reparació amb dignat de totes les víctimes de la dictadura franquista.

En aquests dies, se’ns demana assessorament com a historiadors/es sobre la retirada dels mèrits, honors i de noms de carrers o places, que la dictadura va donar a diferents persones de la nostra ciutat. Com a historiadors/es, ens situem al costat de les persones que plantegen l’aplicació de la nova llei (Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica), malgrat considerar-la en alguns aspectes limitats. Ho fem perquè, com hem explicat aquestes són les que ens han permès apropar-nos a la veritat històrica.

Nosaltres estem d’acord en la seva aplicació del capítol IV, secció II, de la llei de Memòria Democràtica que reconeix el dret de les institucions públiques a revisar d’ofici o retirar la concessió de reconeixements, honors i distincions que resultin incompatibles amb els valors democràtics, els drets i les llibertats fonamentals, que enalteixin el cop d’estat, la guerra o la dictadura o per haver format part de l’aparell repressiu del règim franquista.

La concreció d’aquesta llei pel que fa al conjunt de persones reconegudes amb distincions pel franquisme és una qüestió similar a l’anterior, però que pot tenir diferents resolucions. Per alguns/es de nosaltres cal anul·lar totes les concessions d’honors del franquisme; i si alguna persona o institució considera, que les persones reconegudes amb aquestes distincions mereix el reconeixement per part del règim democràtic, que es faci, de la forma habitual. Altres pensen que algunes de les concessions no haurien d ser anul·lades per les característiques particulars d’alguns dels premiats. En tot cas aquesta és una decisió que deuen prendre les autoritats locals elegides democràticament, funció per la qual han estat triats.

Com a historiadors/es, demanem que els responsables del nomenclàtor incloguin, els noms de les dones terrassenques que van lluitar per defensar la llibertat, la democràcia, la justícia social i els drets de les dones, ja que aquestes es troben infrarepresentades als nostres carrers i places i avingudes.

Una societat democràtica necessita uns historiadors/es compromesos amb la veritat històrica i les llibertats i drets individuals i col·lectius; el CEHT, com ha fet al llarg de més de trenat cinc anys d’història se situa justament en aquests paràmetres i no pas en uns altres.

Junta de CEHT
Terrassa, 16 de novembre de 2022

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa