!--akiadsense-->
La tragèdia que va suposar per Rubí la rierada del 25 de setembre de 1962, va treure, alhora, la part més positiva dels rubinencs i rubinenques. Van ser centenars les persones que, com el Lluís Mas, van sortir al carrer per ajudar a recollir cadàvers, identificar-los, buscar-los i reconstruir o netejar allò que es pogués. La Maribel Ruiz, supervivent de la rierada “explica que a l’endemà es van trobar el seu veí desolat perquè durant l’aiguat només havia tingut temps de treure un dels seus dos fills, ja que l’altre estava molt adormit i quan es va disposar a entrar de nou a la casa l’aigua la va enfonsar. Entre tots els veïns i veïnes vam tractar de trobar les restes del seu segon fill i finalment, entre les runes, en vam trobar el cadàver. Això mai a la vida ho podrem oblidar”.
!--akiadsense-->
Al Casino es va organitzar una recollida de roba i menjar pels damnificats de la rierada. Tot el local es trobava ple de la solidaritat dels rubinencs i rubinenques. Tot i que, desgraciadament, van ser més els morts que els supervivents. Oficialment, hi va haver 256 morts però tots els testimonis coincideixen a què van ser més de 500 perquè hi havia molta gent no censada a la qual també es va endur la rierada.
També és cert que les persones que van patir-la, van rebre primer una casa de fusta al carrer Progrés i, posteriorment, un pis al barri que duria per nom l’aiguat que havia truncat les seves vides: el 25 de setembre.
!--akiadsense-->
Entre els anònims que van abordar els carrers per ajudar, es pot destacar la història d’un maquinista de tren. Francisco Duce conduïa l’últim comboi dels Ferrocarrils Catalans cap a Terrassa que havia sortit de Barcelona a les nou aquell 25 de setembre de 1962. El conductor va veure com la riera s’enduia arbres i cotxes i va decidir aturar el tren i mantenir-ne les portes tancades, impedint així que ningú en pogués sortir. Després del seu pas, el pont es va esfondrar i una mica més endavant la via havia quedat tallada. Aquella proesa, segurament no compresa pels viatgers d’aquell dia al tren, va evitar més morts aquella nit. L’exposició commemorativa del centenari de l’arribada del ferrocarril a la ciutat recorda també aquesta fita històrica.
!--akiadsense-->
