Joana Biarnés va fer les fotografies de la visita dels Beatles a Barcelona el 1965 | Joana Biarnés

!--akiadsense-->

Quan tinguem ocasió de poder passar full a aquest autèntic malson del COVID, caldrà capgirar un munt de coses. Amb molta contundència i sense perdonar-ne ni una. No pretenc, ara, fer cap llistat. Sí que em permeto, però, avançar que la música haurà desdevenir un mecanisme important, previsor i de recolzament.

Ara fa 50 anys es dissolien els Beatles, icònica formació musical britànica. Gustos a banda, “Yesterday, Imagine, Hey Jude, Let it be, All you need is love” -entre moltes altres- són patrimoni de tots. Alhora -tot i que per raons molt diferents- ho és el daltabaix sanitari dins un món demergència. Ara, també se nhan dissolt i anat al penyasegat -de manera sobtada- un munt de coses. A diferència dels Beatles però, aquestes no les hem oblidat… De ben segur que exigirem responsabilitats polítiques a alts nivells. Igual que, aquest cop hem tibat dun “Resistiré” del Dúo dinámico, mirant enrere, tampoc no oblido lletres i música de cançons dels nois de Liverpool.

Confinats a casa, no ens deixen cremar benzina. Ni malbaratar altres combustibles per viatges fins i tot transcontinentals. Serà que no tenim, ben a prop, una allau de destins idíl·lics per a gaudir al màxim. Per a compartir una birra o un tallat amb qualsevol dels nostres amics de sempre. No serà que el pitjor enemic duna situació tan anàrquica shagi de cercar en lego duna societat malaltissa i sense rumb?

Terrassa, després de la liquidació tèxtil, va passar a ésser la tercera ciutat més poblada del principat. Amb un teixit molt arrelat a lentorn del comerç… Feia ja un seguit de mesos que shi observava una tristor progressivament creixent i preocupant. Serem capaços de trobar la clau que arrenqui el motor que ens meni al punt dabans? Tant de bo! Ens caldrà molt més que un fort i agònic “Help”… A les administracions per tal que encertin en mesures creditícies, fiscals i de regeneració efectiva i ràpida.

Lequivalent del “Qualsevol nit pot sortir el sol” del nostre Jaume Sisa, per pura analogia podria ésser –per què no– el “Here comes the sun” dels Ringo, John, Paul i George. Quan gairebé tot està més que trinxat, desmarxat i desgavellat costa trobar una alenada daire pur. Un clau ardent ton agafar-se per sortir a la superfície i respirar. Malgrat que el dèficit estructural daparells que hi ajudin es vulgui adjudicar a unes impresentables retallades econòmiques en sanitat. Que ningú no perdi de vista, alhora, que els “stars” futbolístics shan rebaixat el sou de lordre dun setanta per cent.

Serà veritat – o utopia- que una trepa immunda de polítics capsigranys i inútils acceptaran reduir llurs emoluments en una proporció idèntica. Jo no espero menys. Seva és bona part de la culpa envers el què ha passat, per raons diverses. Suposant que es facin lorni, que tinguin present que els faré de mosca collonera amb referències a músiques del Regne Unit… i “qui avisa mai no és traïdor”. Veieu, ara, com la música ens pot ajudar? Durant una aturada que fàcilment pot superar els tres mesos, haurem passat sense futbol. Sense braus. Sense Fórmula 1, Wimbledon, mundial de motociclisme, NBA o vet a saber! Sense escoles ni bancs. Sense misses ni sortides al parc… Això sí, una bona música i lamistat dun llibre -acompanyada duna consumició (en un bar, sol o acompanyat dun bon amic)- que no me la treguin del meu “menú” o agenda diària!

Em revoltaré resistint. Heus ací el lligam entre Beatles i Dúo dinámico.

Nou comentari

Comparteix