El Govern espanyol ha prorrogat els ERTO fins al 31 de gener després d’arribar a un acord ‘in extremis’ amb sindicats i patronals. Les empreses de sectors més afectats podran acollir-se a la renovació dels expedients amb unes exoneracions de les quotes de la Seguretat Social d’entre el 75% i el 85%, depenent de si són grans o petites. A més, s’adapten els ERTO per companyies que pateixin restriccions per motius sanitaris, amb exoneracions del 70% al 100% i dues modalitats d’ERTO: d’impediment i de limitació. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat que l’acord “contempla, salva, protegeix i defensa totes les empreses i tots els treballadors”. “Si salvem la tardor i l’hivern, entrarem de ple en la recuperació”, ha dit.

Per aquest motiu, Díaz ha defensat durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que el pacte és “el definitiu” i ha de ser el “trànsit cap a la recuperació”.

La titular de Treball ha assegurat que “l’escut social” dissenyat “no deixa ningú enrere” i ha negat que la pròrroga ‘in extremis’ hagi generat inseguretat jurídica. “No hi ha més certesa jurídica que la que dóna un diagnòstic compartit”, ha afirmat. A l’Estat encara hi ha 750.000 persones incloses en un ERTO, que van arribar a ‘hivernar’ la feina de 3,4 milions de persones.

Gràcies a l’acord, es prorroguen automàticament tots els ERTO de força major vigents i s’estableixen tres vies per accedir a les exoneracions de quotes a la Seguretat Social, per sectors altament afectats per la pandèmia i per empreses que es vegin obligades a limitar l’activitat o a tancar per culpa de decisions sanitàries.

ERTO d’impediment i de limitació

L’executiu espanyol, sindicats i patronal han dissenyat dues modalitats noves d’expedients. Un, per les empreses que veuen com la seva activitat és “suspesa” per decisió sanitària i que tindrà una bonificació del 100% de les cotitzacions socials, si tenen menys de 50 treballadors i del 90% per la resta de companyies. Aquests expedients s’anomenen ERTO d’impediment i “reprodueixen el mateix tipus de protecció que en els pitjors moments de la crisi”, ha dit el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivà. Un dels sectors que podrà acollir-se a aquest tipus d’expedients és l’oci nocturn, segons ha puntualitzat Díaz.

El segon tipus d’expedients serà el de les empreses que tinguin una activitat “limitada” per les restriccions sanitàries interposades per les autoritats estatals i s’anomenarà ‘ERTO per limitacions. Les empreses petites tindran descomptes a les quotes del 100% a l’octubre, del 90% al novembre, del 85% el desembre i del 80% el gener. La resta d’empreses podran bonificar les quotes en deu punts menys, del 90 al 70%.

ERTO per sectors més afectats

A més, s’habiliten expedients per les empreses “particularment impactades durant la pandèmia” i amb un “nivell de recuperació limitat durant l’estiu”. En concret, per les companyies amb menys del 65% dels “treballadors recuperats dels ERTO” i que a més formen part de sectors específics, que tenen més del 15% de persones regulades dels afiliats del sector. Aquestes empreses podran estalviar-se el 75% de les quotes a la Seguretat Social, o el 85% si tenen menys de 50 treballadors, durant quatre mesos.

També es podran incloure en aquesta categoria les empreses que puguin demostrar que el 50% de la seva facturació depèn d’aquests sectors que encara no s’han pogut recuperar. Segons consta a l’acord, les companyies tindran entre el 5 i el 19 d’octubre per declarar-se empreses dependents davant l’autoritat laboral.

Preguntada en roda de premsa per quins sectors entren a la llista de “més afectats” i que es delimitarà segons codis CNAE (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques), Díaz ha respost que no se’ls sap de memòria.

Prohibició d’acomiadar

El perllongament d’aquest mecanisme d’hibernació de l’ocupació inclou la prohibició d’acomiadar durant sis mesos, per les “empreses que s’acullin a un nou ERTO” i també per les que tenen un expedient en vigor. “No només no reapareix, sinó que es reforça el compromís de manteniment de l’ocupació”, ha celebrat Unai Sordo, el secretari general de CCOO, en un missatge a les xarxes.

D’altra banda, l’acord tripartit millora la protecció per les persones que fa més de mig any que estan dins d’un expedient, i que hauria de començar a cobrar el 50% de la base reguladora, i no el 70%, com fins ara. Amb l’acord, els empleats continuaran cobrant la mateixa quantitat encara que faci més de sis mesos que són en un ERTO.

Comptador a zero fins al 2021

En la mateixa línia, no es comença a ‘consumir’ la prestació per desocupació fins als 196 dies d’ERTO, cosa que implica que es manté l’anomenat “comptador a zero” fins al 2021 i que, si perd la feina tindrà dret a cobrar l’atur com si no hagués estat en un ERTO.

A més, s’introdueix una prestació extraordinària per als fixos discontinus de les empreses de temporada, també pels que no hagin estat inclosos en un ERTO i hagin esgotat les prestacions i subsidis. Es mantenen també la prohibició a fer hores extres i de fer noves contractacions que no estiguin justificades, així com les limitacions al repartiment de dividends i de radicar-se en paradisos fiscals per les empreses que s’acullin a un expedient.

Acord patronal i sindicats

Els sindicats han valorat “molt positivament” l’acord que en el qual “no hi ha una segregació sectorial”, ha apuntat Unai Sordo, secretari general de CCOO. “No queda cap sector fora perquè aquesta opció mai va estar sobre la taula. A més de pactar en quins termes es renoven els ERTO actuals, s’adapten els ERTO per les noves situacions de rebrot”, ha explicat.

Després de setmanes de negociacions maratonianes, la patronal CEOE ha acceptat aquest matí en una reunió extraordinària l’última proposta del govern per prorrogar els expedients. La patronal també defensa que el document inclou “totes les empreses” que s’estan veient afectades per la crisi de la covid-19 i “permetrà garantir la continuïtat de la quantitat més gran d’empreses i feines possibles en una conjuntura econòmica tan adversa”.

Aquest és el sisè acord al qual han arribat els agents socials econòmics i el govern espanyol des de l’inici de la pandèmia.

Nou comentari