Algú va dir que la cultura d’un poble es demostra en la forma com tracta la seva gent gran. Aquests dies estranys de dubtes i confinament estem vivint una situació límit i inimaginable, i des de la regidoria de Gent Gran estem fent nostra una frase que vaig llegir fa poc: “Ningú ha de quedar enrere, la gent gran també ve”. Parlem dels nostres pares i mares, avis i àvies, de persones (repeteixo, persones) que formen part d’una generació que van patir una guerra i, després, anys de fam, de repressió i de grans sacrificis. Parlem d’una generació que va travessar anys molt durs ajudant els seus fills i nets perquè poguéssim estudiar, perquè poguéssim viure en món que ells i elles esperaven que fos millor. Aquest futur millor és ara i ho gaudim gràcies a la seva tenacitat.

Per això no puc entendre que es difongués la idea que el coronavirus “només afecta la gent gran, la més vulnerable”. Només? Aquesta afirmació m’entristeix i em fa enfadar. Gràcies a ells i a elles som aquí, van lluitar pels nostres drets i, encara avui, moltes i molts surten al carrer per reivindicar pensions i una sanitat pública dignes. Són lluitadors i lluitadores, un exemple a seguir i mereixedors de tot el respecte. I ara és quan nosaltres hem de lluitar per ells. Un dels lemes de l’actual equip de govern a l’Ajuntament és, precisament, no deixar ningú enrere. Mereixen tota l’atenció social, mèdica i psicològica que calgui, encara que aquests dies convisc amb sentiments d’impotència, de por, d’angoixa i de pensar que no arribarem a tot. Però en això estem, ja que treballar amb la gent gran, a més de la nostra obligació, és la meva passió i la meva vocació.

L’edat no és un impediment per portar una vida digna i activa. A Terrassa, els col·lectius de persones grans segueixen donant exemple, amb compromís, donant valor al temps i a la solidaritat, i promovent el teixit associatiu i participatiu. Molts dels nostres i les nostres persones grans ja requereixen de més atenció i cures en alguna de les 26 residències de la ciutat. Des de l’Ajuntament hem trucat a totes les residències i intentem mantenir un contacte gairebé diàriament. Parlem de gairebé 1.200 persones ateses, parlem de persones que no volem que es quedin enrere, encara que la realitat està sent molt cruel i el maleït bitxo s’ha endut ja moltes vides. I encara que no sigui competència municipal, tenim clar que hem de vetllar per la situació a les residències, on ens expliquen les seves necessitats d’equips de protecció (EPI) i de personal. Treballadores i treballadors que s’hi estan deixant la pell i estan patint moltes baixes. Des del servei de Gent Gran hem trucat a casa de totes les persones de Terrassa majors de 80 anys per saber com estan i què necessiten. En alguns casos hem pogut derivar necessitats a Creu Roja o detectar problemes que hem intentat solucionar. Ho reitero, per no deixar ningú enrere.

El distanciament físic no ha de ser un distanciament social: moltes persones grans viuen soles, i aquests dies no poden veure ni abraçar els seus fills, les seves filles, els seus nets i les seves netes. Parleu amb ells i elles per telèfon, per videoconferència o des del replà de casa seva. No deixeu de fer-ho, és una altra forma de protegir-los. Ens trobem davant d’un repte que ens afecta a totes i a tots, davant d’una pandèmia que s’acarnissa en els més vulnerables, davant d’una trista realitat que ens recorda èpoques ja passades. Tant l’alcalde com l’equip de regidors anem a una. En el cas de la gent gran, fins i tot anant personalment a casa seva a dur mascaretes o ajudant-les en la compra de medicaments. Ara toca fer-ho. Ara és moment de mostrar la cara més humana possible per donar suport a qui més està patint en aquesta crisi sanitària. Actuar així surt directament del cor. Durant aquest mandat ens havíem marcat com a objectius prioritaris seguir reconeixent la contribució social i cultural de les nostres persones grans, generar espais de ciutat accessibles i fomentar la salut i el benestar. Seguim pensant igual, tot i el bitxo, tot i la cruesa del moment. Seguim necessitant els consells de les nostres persones grans, la seva saviesa solcada per les arrugues del pas del temps i el seu exemple. Ningú ha de quedar enrere, la gent gran també ve.

Nou comentari

Comparteix