A finals del segle XIX, es va dur a terme una rehabilitació de la zona dels voltants de la plaça Vella. Segons ens recorda Santi Rius en el seu blog Records de Terrassa, va ser el 31 de maig de 1894 quan l’Ajuntament va decidir construir-hi cinc barraques.

L’objectiu era tapar les runes ocasionades en la demolició de les antigues cases del Castell. Va ser però el 15 de juliol de 1894 es van començar a instal·lar a la plaça Major aquests cinc quioscos de lloguer, destinats a llocs de venda i per la inspecció de gallines. En aquest espai, posteriorment s’hi va construir el “nou cafè Colón” que es va inaugurar el 20 de novembre de 1927.

El Cafè Colon

Aquest edifici era situat a l’illa de cases on hi havia el Castell de Terrassa, del qual es conserva la torre de l’homenatge, coneguda com la Torre del Palau. Les cases del Castell, tal com es coneixien, foren enderrocades el 1891 i el 1893 s’hi va construir el Cafè Colón, de planta baixa i amb una gran portalada neoclàssica, i al costat esquerre, fins a arribar al carrer Cremat, el 1894 s’hi van aixecar cinc barraques o quioscos de fusta per a ús comercial. Abans, en aquest mateix lloc hi va haver un cafè anomenat Español, que l’any 1893 va ser remodelat per Lluís Muncunill per encàrrec de Jaume Casamada i Josep Fatjó i va canviar el nom pel de Cafè Colón, un petit espai d’estil eclèctic al qual s’accedia per un gran arc de mig punt.

El projecte de Muncunill del primer Cafè Colón data de l’11 de setembre de 1893. Aquest mateix arquitecte en realitzà l’any 1926 l’ampliació fins a la cantonada del carrer Cremat, substituint les botiguetes, que també havia construït ell, i la reforma del cafè, que va ser enderrocat i substituït per l’edifici actual, el qual és el que ha arribat fins als nostres dies. L’edifici és d’estètica noucentista, de tradició clàssica. Ha sofert algunes modificacions, tot i que conserva bastant fidelment el seu aspecte original, amb una característica balconada amb balustres.

Funcionava com un casino

El cafè funcionava com un casino, i a les dependències superiors hi havia les diferents seccions de socis, amb els billars i una sala de cinema. L’edifici fou adquirit per instal·lar-hi la Ferreteria Puigmartí, que n’ocupa la major part; la cantonada amb el carrer Cremat va allotjar un bar durant molts anys, el Nou Cremat.

És un edifici cantoner de grans proporcions, de planta baixa i dos pisos i entre mitgeres. La façana principal és de composició simètrica i plana, amb un ritme d’obertura de cinc arcs carpanells a la planta baixa, que es repeteixen al primer pis i donen accés a una balconada. A la planta segona, i seguint el mateix ritme vertical, s’obren finestres geminades en arc de mig punt. A la part superior hi ha respiralls de forma ovalada i una cornisa amb dentellons.

Més informació a Records de Terrassa

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa