Els Caus tornen a rajar

Els Caus tornen a rajar | joan Manel Oller

La font dels Caus torna a funcionar. El fenomem aquesta vegada ha trigat només un any i poc mes a repetir-se, molt poc comparat amb altres ocasions. Ragen relativament poc, però ragen, tot i que encara no han generat un riuet i l’aigua només circula uns metres en superfície per la riera.

Entre el 31 de desembre de 2018 i l’1 de gener de 2019 es va acabar un dels espectacles naturals més inceïbles dels que es pot gaudir a Terrassa. La font dels Caus va deixar de rajar. L’aigua va brollar més de 40 dies seguits. En realitat, se situava en la part baixa pel que fa al temps que van estarc actius. El rècord era de 177 dies, el 1921, entre el 23 ee febrer i el 18 d’agost. Ara caldrà veure quan temps es perllonga. Sembla que les pluges del Glòria van omplir els “dipèsits” dels qu s’abasteix la surgència, orò mai se sap quan temps estaran plens i ciontinuaran abastint.

De novembre a gener

La font natural més misteriosa del terme municipal de Terrassa havia tornat a rajar, després de 5,348 dies de no fer-ho, el dia 18 de novembre de 2018. Primer, poca, però poc després ja ocupava tot el forat d’on surt, en una roca situada ben bé a sota d’una carretera, la que uneix Terrassa amb l’Obac (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) i el poble de Rellinars, famós per ser el poble de naixement de Jordi Tarrés, un dels grans mites mundials del trial.

La font ha estat un lloc de peregrinatge, per la seva bellesa, pel seu misteri i perquè és de molt fàcil accés en cotxe, tot i que també s’hi pot arribar a peu per diversos camins, en bicicleta de muntanya i en BTT.

Sorprenen aquestes llargues intermitències dels Caus, i ningú no n’ha tret l’aigua clara sobre el seu funcionament. L’últim cop van ser catorze anys de sequera, però cal recordar que durant dècades va ser la principal font d’abastiment del pantà de la Xuriguera (o Lago Gran o Llac Gran com es coneixia), de la que bebien les empreses i la ciutadania de Terrassa durant els primers temps del Segle XIX. El febrer de 2018 va fer 74 anys de l’esfondrament, i la seva història és més que remarcable. Sigui com sigui, molta gent es pensava que els Caus mai més no tornarien a rajar.

La font més misteriosa del terme municipal de Terrassa se situa a 480 metres d’altitud. I quan brolla, la roca es transforma en un bullidor que deixa anar l’aigua i que crea un riuet, que omple la riera de Gaià, les aigües de la qual acaben, finalment, al Llobregat.

El fet és que són moltes les persones -potser desenes, i centenars- que quan plou de manera abundant s’acosten fins al quilòmetre 6,5 de la carretera de Rellinars. Què les porta a aquest indret? Una font curiosa com poques, un doll que forma una cascada… Quan li be de gust. Per accedir-hi, hi ha un petit desviament que porta a un camí accessible per qualsevol tipus de vehicle. A uns 50 metres es troba un aparcament marcat. Es deixa el cotxe, es creua una riera, es pugen uns 50 metres més i ja es descobreix el mirador sobre Els Caus, entre arbres. Si es vol, un caminet baixa i permet arribar fins a la mateixa roca. El lloc, el mirador, és fàcilment accessible per a tothom.

Hi ha mil i una teories sobre el moment en què ragen, i algunes estan relacionades amb períodes continuats de pluges abundants -al voltant de 200 mm en menys d’un mes, diuen alguns experts (192 filen prim alguns-. Ha viscut el pitjor període de sequera des que es tenen dades estadístiques. Feia catorze anys que no rajaven i que no es podia gaudir d’aquest fenomen de la natura, espectacular com pocs. Del 9 de juny de 2004 al 18 de novembre de 2018 han passat 5.248 dies, el temps que fa que no brollaven.

Els conglomerats, amb els moviments tectònics, s’esquerden i apareixen fissures per on s’escola l’aigua. L’aigua de la pluja penetra en la terra fins a trobar les argiles, que són impermeables. Aleshores, l’aigua inicia el camí per aflorar a la superfície, així sorgeixen les fonts. El funcionament precís de les aigües dels Caus no es coneix del cert. Hi ha qui considera la intermitència de la font com a efecte de sobreeixidor d’una cavitat subterrània, en aquest cas la font rajaria per efecte sifó. Aquesta teoria es complementa amb la possibilitat d’un gran llac interior que faria rajar el conjunt de fonts intermitents de la zona.

Altres opinions, potser més fonamentades, consideren que no existeix el llac sinó que la roca funciona com una esponja o sistema de petits conductes interconnectats i, quan aquesta xarxa està saturada d’aigua, sobreïx pels Caus. També es considera la possibilitat de l’existència d’un aqüífer subterrani de considerables dimensions i que els Caus sigui el desguàs o sobreeixidor quan se satura. És determinant que prop d’aquí els conglomerats acaben, i comencen les micorelles o pissarres que, en ser impermeables, forcen l’aigua a sortir més amunt pels Caus, els Bullidors i els Cauets els quals, per aquest ordre, ragen a mesura que pren importància la quantitat d’aigua a desaiguar del sistema. Una altra de les teories és que ragen quan la riera de Les Arenes baixa tres cops en un mes. Hi ha opinions per a tots els gustos i, en qualsevol cas, misteri.

La Barbotera, La Saiola, La Pedregosa, fonts falses de Rellinars es relacionen amb els Caus, que en teoria sempre és l’última en rajar. L’explotació dels aqüífers del poble apareixen com una de les raons de la sequera continuada i llarga, si es considera que tot forma part d’un mateix sistema.

Els Caus va ser una destacada font de subministrament d’aigua per a Terrassa. A finals del segle XIX i després de diversos projectes, la Mina Pública d’Aigües de Terrassa juntament amb l’Institut Industrial i la Cambra del Comerç van construir el pantà de la Xuriguera. Aquest embassament, inaugurat al 1902, a través de la mina Matalonga, era la segona font de subministrament d’aigua de Terrassa i recollia l’aigua d’una àmplia zona de recepció, en el torrent del Guitard. Durant molt de temps, les excursions als Caus i altres fonts de la zona, eren una de les principals activitats de lleure dels ciutadans de Terrassa.

El forat per on brolla l’aigua té una forma allargassada de 40 centímetres d’alçada i d’1,50 metres d’amplada aproximadament. De la boca s’inicia un primer tram de galeria de 8 metres de longitud al final de la qual hi ha un pou de 4 de fondària. Aquest pou va ésser desobstruït pels membres del Grup d’Espeleologia de Badalona. Posteriorment, el G.E.S del Club Muntanyenc de Terrassa entre el 1980 i 1981 va topografiar 40 m de recorregut, que es mostren a continuació, dels 83 m fins avui explorats.

Nou comentari