Aquest cap de setmana, la plaça Font Soleia va acollir la presentació del projecte “FEM Barri”, que compta amb el ple suport i col·laboració de l’Associació de Veïns de Sant Llorenç i Can Petit. Món Terrassa ha parlat amb ells perquè expliquin en què consisteix aquesta iniciativa que vol ser un referent al barri i que té la finalitat de “recuperar la bona convivència veïnal” i alhora apropar grans i petits. Ha estat un projecte que ha sorgit de la bona voluntat i esforç de molts veïns, que han col·laborat en poder-lo fer realitat, a més del disseny i fins i tot remodelació del local on tindrà lloc.
Com va sorgir la idea de FEM Barri?
Una veïna del barri ens va comentar que no veia bona comunió entre la gent gran i els nens, que no compartien espais comuns. A més, notava que entre els residents hi havia més mirades de recel i desconfiança, segurament perquè el barri ha crescut molt a causa dels veïns que han arribat d’altres països.
I quin és el seu objectiu, doncs?
Volem que les dues generacions interactuïn. Que nens i avis es vegin entre ells, i que encara que siguin d’orígens diferents, llegir, parlar i jugar ho poden fer junts, i així deixar de banda comentaris que estan fora de lloc. Poder conèixer-se i respectar-se.
Nens i grans, són el públic que podrà participar-hi?
Sí, en principi està pensat, per una banda, per a què la gent gran tingui un lloc de referència on pugui anar a jugar a jocs de taula, llegir, fer pintura i exercitar la ment. I per l’altra, els nens en edat escolar seran benvinguts al local, i aquí podran llegir, jugar, pintar i fer reforç escolar.
I com funcionarà? Heu establert un lloc físic de trobada i uns horaris?
Hi haurà horari de matins i de tardes, de dilluns a divendres de 9.30 a 12.30 hores i de 17 a 19.30 hores. Aquest horari ja hem dit que serà flexible en funció de les necessitats dels veïns. Sobre la seva ubicació, en el barri existia un local municipal que tenia l’Associació de Veïns però que ens havia quedat molt antic i li faltava un rentat de cara. Es troba a la plaça Font Soleia, número 22. Gràcies a un grup de veïns que creiem en aquest projecte, i amb l’ajuda de l’AV i de patrocinadors com Carrefour o Supeco, hem netejat i condicionat l’espai. Així hem pogut donar-li una nova vida i fer-lo útil per a tot el barri.
Hi haurà un programa d’activitats o un calendari d’actes? O s’anirà ampliant sobre la marxa?
Les activitats que s’hi duran a terme encara estan per decidir. De moment, tenim confirmat un taller de meditació. La nostra idea és que també que una tarda a la setmana, per exemple els divendres, hi hagi lectura de contes per a nens i nenes. També una tarda pot estar destinada als veïns del barri perquè expliquin les seves vivències i anècdotes del barri i de la vida… Un altre dels nostres objectius és poder ajudar a les persones que no entenen les noves tecnologies, persones que tenen problemes per demanar cites prèvies online o fer tràmits que requereixen tenir coneixements d’internet. En aquest sentit, un altre dels tallers es dedicarà a ensenyar a la gent gran com utilitzar el telèfon mòbil. Tot el tema dels cursos i tallers s’aniran afegint i modificant en funció de les necessitats i peticions dels assistents.
Què pot aportar la lectura i l’oci en la cohesió de barri?
La lectura és la base de quasi tot. Ens aporta cultura, educació, viure els somnis. Això, afegit el fet de relacionar-nos en un espai lliure, on ens podem relaxar, volem que faciliti a crear aquesta unió que tant desitgem.
Més enllà de les activitats, quin sentit té la creació d’aquest espai de convivència? Era necessari?
Als carrers del barri ens ajuntem amb les persones més pròximes a nosaltres, als nostres costums i idees, i això crea divisió. Creiem que el fet de compartir una estona en aquest espai comú, crearà una relació entre persones que potser al carrer mai haurien connectat. Era molt necessari per al barri, calia fer-ho ja, abans que arribi a convertir-se en un barri separat per països, religions, ètnies o edats.
Considereu que s’ha perdut el sentit de veïnatge? En què s’ha notat que falta aquesta comunió?
Sí, creiem que el barri no té la mateixa qualitat que abans. Ens hem tancat a casa perquè els veïns han anat canviant constantment. Ja no hi ha la proximitat com la que hi havia abans. També la pandèmia ens ha tornat més desconfiats i vigilants. Som conscients que això no passa només al nostre barri, sinó que es podria extrapolar a la resta de Terrassa i de ciutats de la nostra societat.
“Era necessari un projecte com aquest abans que ens convertim en un barri separat per països, religions, ètnies o edats”
Per què és bo que hi hagi una sensació de pertinença en un barri? De família? Quins beneficis com a barri com aportar? De cara a dins i de projecció a la resta de la ciutat?
Sens dubte, quan una persona se sent que pertany a un barri, vol que aquest estigui net i sigui segur. Vol fer convivència entre tots, i que entren tots siguem més nets i cívics en les nostres actituds. Amb això no volem dir que als anys 80 o 90 el barri fos perfecte, però no havíem arribat a aquests extrems. Ens trobem cada cop més que hi ha gent que està aquí de pas, que no considera el barri com casa seva, només son veïns d’uns edificis que amb prou feines es coneixen entre ells i que no hi ha cap esforç per fer-ho.
Voleu fer un homenatge a la gent gran, per què?
Un homenatge a la nostra gent gran seria que els parléssim amb respecte, els ajudéssim a creuar un carrer, que els acompanyéssim si estan sols, o que els ajudéssim a pujar la compra a casa, entre d’altres. Després, ja vindran les festes i els balls, però primer passa per veure’ls com a persones i com a part d’aquesta societat, no com una gent que viu en el passat. Agraïm a la nostra gent gran que lluités per aquest barri, que van posar els seus veïns i els seus parcs on ara son, i hem de cuidar aquest llegat que ens han deixat; no destruir-lo ni deteriorar-lo, com el que està passant ara.
“Hem de cuidar el llegat que la gent gran ens ha deixat al barri, no l’hem de destruir ni deteriorar, com el que està passant ara”
