!--akiadsense-->
Aquest dijous, l’alcalde Jordi Ballart, acompanyat dels regidors Noel Duque i Mónica Polo, va reunir-se amb representants de Família Invisible per parlar del projecte “El Nadal és de totes”. Món Terrassa ha pogut parlar amb en Marc, un dels seus integrants, per tal que expliqui amb més detall en què consisteix aquesta acció solidària i que pretén involucrar tota la ciutadania de Terrassa en aquestes festes nadalenques per portar l’esperit nadalenc als hospitals de la nostra ciutat.
Qui és Família Invisible?
Som un grup d’amics de Terrassa que estem implicats professionalment en el camp sociosanitari. Ens vam conèixer quan participàvem a l’esplai Els Globus, una entitat sense ànim de lucre que treballa el lleure amb persones amb diversitat funcional a la ciutat de Terrassa. Han passat els anys i hem anat mantenint el contacte.
I com va sorgir la idea del projecte “El Nadal és de totes”?
Al mes de març, en el pic de la pandèmia, vam estar parlant de fer alguna acció solidària per ajudar a les persones més vulnerables. La idea inicial era recaptar aliments perquè era la principal necessitat en aquell moment. Després vam veure que resultava massa complicat logísticament per poder-ho fer bé. Així que la idea es va refredar. Però ara, amb el Nadal a tocar, dues membres de l’entitat que treballen en l’àmbit sanitari, la Marta i la Berta, ens van comentar que hi hauria molta gent que es passaria les festes a l’hospital i que per les restriccions no podrien rebre visites. Va ser així com va sorgir la idea. No volem replicar altres iniciatives que ja existeixen, nosaltres només volem mantenir l’esperit nadalenc, altruista i cooperatiu.
I perquè una carta o una postal?
En un primer moment vam pensar en fer regals o petits obsequis. Però les mesures Covid ho feien realment complicat. Per això vam pensar amb les cartes o postals, una opció fàcil i que amb el pas del temps ha quedat en desús.
Com han de ser aquestes cartes?
No personalitzades. L’objectiu és que aquestes cartes no tinguin cap referència ni a la persona que les escriu ni tampoc a qui les pot rebre. No sabrem qui serà el receptor, si home, dona, infant o adult, ni tampoc quin tipus de malaltia el té ingressat. Per això demanem que s’intenti fer-les de caràcter genèric. L’objectiu és transmetre missatges positius i fer companyia a aquelles persones que estaran en aquestes dates tan senyalades ingressades a l’hospital.
I un cop tenim la carta, què n’hem de fer?
Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, que ens ha mostrat el seu suport, s’han col·locat set urnes distribuïdes pels diferents centres cívics de la ciutat. Aquestes urnes estaran obertes durant l’horari en què els equipaments ho estiguin. A més, al costat del gran avet del Raval, hi haurà també una urna oberta les 24 hores del dia. Demanem, com a mesura de prevenció, que les cartes anònimes vinguin dins d’un sobre. Nosaltres hi posarem el segell de Família Invisible.
Fins a quin dia es podrà llençar la carta i què en faran després?
D’aquí dues setmanes començarem la recollida. És a dir, el 18 de desembre serà el darrer dia. Serà aleshores quan les apleguem totes i durant tres dies estaran guardades en un espai neutre. És una mesura de protecció de la Covid. Fet això, els dies 24 i 25 de desembre, es procediran a repartir entre els pacients ingressats a l’Hospital de Terrassa i a Mútua Terrassa. Els repartidors de les cartes no serem nosaltres, sinó els mateixos treballadors sanitaris que tracten dia a dia amb els malalts.
Heu fet algun càlcul sobre quantes cartes podreu recollir?
Sí, hem fet uns primers càlculs i pensem que amb 600 cartes podrem cobrir tots els pacients. El cert però és que en la darrera reunió se’ns va plantejar què passaria si superàvem la xifra de malalts ingressats. A on anirien a parar aquelles cartes. Va ser així com la regidora de Salut, Mónica Polo, ens va plantejar la idea que aquestes cartes poguessin anar a les residències i a l’Hospital Sant Llàtzer, i a nosaltres ens ha semblat molt bé.
Quina ha estat l’acollida o la rebuda fins al moment?
Molt positiva. No ens ho esperàvem. Fins i tot hem vist com moltes escoles agafaven la idea i han decidit participar-hi motivant als estudiants a escriure també una carta. Per exemple, sabem qui hi ha centres escolars que han optat per fer una carta col·lectiva i que cada infant fes un dibuix. Estem molt contents.
!--akiadsense-->
