El feminisme té una lluita eterna en contra del tràfic de dones per motius d’explotació sexual. Els entrebancs que s’han anat trobant al llarg de la història tenen diferent cara i aspecte pel seu context sociocultural i temporal, però sempre han estat estretament lligats amb la cultura masclista i ha afectat als col·lectius més vulnerables. El 23 de Setembre és el dia internacional contra l’explotació sexual i tràfic de dones, nenes i nens, així que és un bon moment per recordar que es tracta d’una realitat terrible, que viola drets tan bàsics com la integritat física i moral, una realitat que tothom sap que existeix però que alguns no volen reconèixer.

Hi ha qui, fins i tot, enmascara l’explotació i ho justifica com a una conducta social normal utilitzant d’argument la necessitat física de complaure’s sexualment. Segons les Nacions Unides, Espanya és un dels principals destins en el comerç de persones. Entre 600 000 i 800 000 persones creuen les fronteres cada any per posteriorment ser explotades, de les quals el 80% són dones i nenes per a fins sexuals. Això va relacionat amb com d’estesa està la prostitució al nostre país. Mentre hi hagi demanda, hi haurà oferta. Dades de la APRAMP (Asociación para la prevención, reinserción y atención a la mujer prostituida) indiquen que el 39% dels homes confessa haver pagat per sexe i que el 80% de les dones en situació de prostitució són o han sigut víctimes d’explotació sexual. D’aquesta manera, queda bastant clar que la lliure elecció a exercir la prostitució és molt minoritària i que no pot servir com a argument per intentar justificar l’existència de les conductes que promouen i exerceixen l’explotació sexual i el tràfic de persones.

A més, aquestes dades oficials s’ha d’interpretar com la punta d’un iceberg, ja que només provenen de detencions o batudes dels diferents cossos de seguretat. La veritable magnitud del problema està molt més oculta. Creiem que és important que entenguem que el discurs de lliure elecció no ajuda, perquè mentre sigui així, estarem distrets en un debat alternatiu i no es plantejaran ajudes per a les dones que volen sortir de la prostitució, no es parlarà de la seva relació amb la feminització de la pobresa, ni de l’especial situació de vulnerabilitat que pateixen les dones, ni de que les dones immigrants són potencials víctimes. No és casualitat que majoritàriament les víctimes siguin dones i els clients homes. Tampoc és casualitat que les víctimes provinguin de països pobres de l’est d’Europa, Àfrica Subsahariana, Amèrica Llatina o Xina; i que el seu destí sigui un país ric. Un dels problemes principals és que aquestes dones es troben soles, sense protecció ni sortida. Per una banda, tenen l’explotador i per l’altra les tracten d’immigrants irregulars en comptes de ser reconegudes com a víctimes. Ens acostumem a veure les víctimes d’explotació sexual com a delinqüents. Fins i tot, quan el que es pretén és denunciar-ho, es torna a caure en l’error de centrar-se en elles sense respectar la seva identitat i dignitat. En canvi, perquè no se’n parla de qui són els explotadors o els clients? Des del 2010, Espanya recull en el Codi penal el delicte de tràfic de persones i és gràcies a això, que s’ha convertit en un dels països amb més operacions policials dedicades a combatre aquest delicte. Tot i així, cal continuar denunciant i visibilitzant el problema. Cal construir lleis fermes que permetin acabar amb aquesta explotació i fer-ho des de una perspectiva que reconegui que també es tracta de violència de gènere.

Així doncs, desde el PSC de Terrassa i la JSC de Terrassa, recordem i reivindiquem la lluita contra l’explotació sexual i el tràfic de dones, nenes i nens i defensem un dels pilars del feminisme mitjançant el dret fonamental de tot ésser humà de gaudir en llibertat de la seva integritat física i psíquica.

Laura Portero (Secretaria d'igualtat de la JSC Terrassa) i Laura font (Militant del PSC de Terrassa)

Laura Portero (Secretaria d’igualtat de la JSC Terrassa) i Laura font (Militant del PSC de Terrassa) | PSC

Nou comentari