!--akiadsense-->
De vegades, poques, una persona és capaç de fer-nos arribar idees i valors que ens qüestionen -per millorar- la nostra perspectiva, allò que se’n diu el sentit de la vida i que no sabem ben bé què significa. És el cas d’en Carles Torrens, un amic meu que va capgirar el seu funeral. No ens vam acomiadar d’ell, sinó que ell es va acomiadar de nosaltres. Vaig intentar descriure la seva qualitat humana en aquest article, però la família Torrens i alguns amics creiem que el seu missatge és universal. Així que, seguint el seu exemple de generositat, aquí teniu les idees i els sentiments que ell va voler compartir amb nosaltres i nosaltres volem compartir amb tothom:
Hola a tothom!!!
Un dels avantatges de patir una malaltia que et pot matar és que pots planificar certes coses. Entre d’altres, el teu enterrament i el que voldries dir si poguessis fer-ho. Com veieu, tot i no ser-hi, us prendré uns minuts abans d’acomiadar-me per darrer cop.
Primer de tot, agrair-vos l’assistència als que heu vingut. Sé que de vegades no és fàcil fer-ho perquè són coses que no pots agendar amb gaire antelació. En qualsevol cas, sigueu molts o pocs, gràcies per venir.
Hi ha moltes coses a dir en un moment així, però donat que és un comiat, el que faré serà acomiadar-me d’alguns en particular i la majoria en general. Alhora, intentaré fer-vos arribar el que crec que ha donat sentit a la meva vida perquè reflexioneu i doneu un sentit més a la vostra, si no el mateix.
Crec que el que dona sentit a la vida és l’estima, l’amor. Estimar i ser estimat és el veritable sentit d’aquesta vida, no ho dubteu. Després cal dir que hi ha moltes maneres de ser estimat i d’estimar. Cadascú triarà la seva. Hi ha gent que estima persones, d’altres estimen una afició o un esport. En el fons tant és. Busquem l’amor perquè és l’autèntic sentit de la vida, per això, tan important és estimar com ser estimat, encara que sigui per un animal de companyia. L’amor és el que dona sentit a tot i és per això que esteu aquí.
Podeu estimar persones, animals, el windsurf o l’escalada, tant és. Hi ha gent que estimeu la feina o una afició, tant és, l’important és estimar.
Per tant, cerqueu allò que voleu estimar, per qui voleu ser estimats i gaudiu- ho amb tota la vostra ànima. Perquè, hem vingut aquí per a això, no ho dubteu.
Tenir la mort a prop, fa que vegis les coses amb molta claredat. Algunes, no totes, i us asseguro que aquest és el sentit de la vida i per tant, de la felicitat.
Per anar acabant, dir-vos que l’amor més gran que he sentit ha estat cap als meus fills. M’han fet tan feliç que només per ells ja ha valgut la pena viure. Gràcies per ser com sou i haver-me estimat com ho heu fet.
En segon lloc em vull acomiadar de la meva parella, que va aconseguir que fos la persona més feliç del món quan més difícil semblava ser tan sols feliç. Crec que ella va ser la benzina que em va permetre superar barreres que els metges deien que no podia superar. Gràcies per haver estat tan autèntica, tan valenta, per haver permès que entrés a la teva vida i que poguéssim gaudir junts d’un camí ple de bons moments que tant ens era quan s’acabaria. Gràcies, moltíssimes gràcies.
Després queda tota la resta de la família: pares, germans, tiets, cosins…. Com que teniu pressa, no m’estendré molt.
Agrair als meus pares, ja ho vaig fer en el seu moment, fa molts anys, haver- me donat la vida i especialment, haver-me donat una infantesa infinitament feliç. M’ho vàreu donar tot a canvi de res. Gràcies!!
Als meus dos germans, jo sempre al mig. El gran, el meu heroi d’infantesa i joventut. El petit, aquell germà que sempre em va fer costat en els moments més difícils, de ferma incondicionalitat. Moltes gràcies a tots dos.
No puc oblidar-me de la mare dels meus fills, la millor persona que he conegut mai, la que jo anomeno “Messi de les persones”, perquè igual que l’argentí, és capaç de sorprendre’t quan creus que ja no és possible que ho faci. Ella ho fa. El mateix, gràcies per tot el que em vas ajudar en moments tan, tan difícils.
Pel que fa als amics, la llista podria ser molt llarga i segur que me n’oblidaria d’algun. Agrair-vos a tots, els bons moments passats, tota la diversió compartida.
Alguns, veu estar sempre “allà”. Gràcies per no haver fet res més que estar “allà”, no sabeu, com d’important va ser per a mi.
Abans dels trenta anys, se’m va morir el meu millor amic i mai vaig voler o poder substituir-lo. Es deia Xavi Robert i li vull agrair allà on sigui que em permetés gaudir del que és la veritable amistat. Us asseguro que érem molt joves quan la vam compartir però també us dic que és una de les coses que més he gaudit mai. Gràcies Xavi, ara vinc a trobar-te un altre cop, segur que seràs el primer en rebre’m.
Doncs res més, jo vaig tirant, ja vindreu. I mentre no ho feu, estimeu i deixeu- vos estimar, perquè com ja us he dit és l’autèntic sentit que té aquesta vida que ara m’ha tocat deixar.
Us espera,
Carles
