MónTerrassa
Els espavilats de Terrassa segur que sabeu on és
La imatge correspon a un barri de l’oest de la ciutat de Terrassa. La fotografia fa difícil endevinar de quin es tracta. L’any és el 1955. Ara ha crescut i no té res a veure amb aquestes quatre cases enmig del “no-res”. Quan ho sapigueu segur que hi trobareu referències. La resposta és La Maurina.

A principis del segle XX, en l’època d’expansió de la Terrassa industrial el paisatge va començar a fer la transició del món rural a la vida urbana. Als anys 30 es va començar a dibuixar l’urbanisme d’una Terrassa ideal per al futur, que contemplava l’ampliació cap a l’oest del barri de Ca n’Aurell amb un eix nord-sud que era l’actual avinguda de l’Àngel Sallent, mai no completada segons el seu disseny original.

I així és com a mitjans del segle XX comença a prendre forma a l’oest de Terrassa, en un paisatge de turons i torrents, de forts desnivells, el que aleshores es coneixia com una “barriada”. Les primeres cases eren d’autoconstrucció, autèntiques barraques en molts casos, que van anar ocupant espais en el que anys després serien els carrers Calderón de la Barca, Mallorca, Orà i Duc de Gandia. Els serveis eren inexistents: les aigües negres baixaven pels torrents a cel obert, no hi havia aigua corrent, ni electricitat… Els mateixos veïns van construir el primer col·lector a pic i pala. És aquesta la zona, que seria coneguda popularment com “el barrio de las latas”, el primer nucli urbà del que anys més tard seria la Maurina. Primer, als anys 40, a la zona dels carrers de Calderón i Mallorca, i més tard al voltant del carrer de Núria i els anys 60 amb els pisos de la Vitasa.

El barri va néixer amb un marcat desequilibri entre la part nord, més feble, i la sud, més dinàmica, però es va dotar de serveis i equipaments que han deixat una forta empremta en la memòria popular com l’arribada dels Salesians (1956) i la inauguració de l’escola pública Germans Amat (1962) perquè significava l’accès a l’escola per a moltes generacions d’infants. L’any 1962 la Maurina va patir les conseqüències de la riuada, que va acabar de transformar el paisatge de torrents i turons. La construcció del Transvasament de la Riera del Palau, per desviar el torrent que desembocava a la Rambla d’Ègara, va dividir en dos el territori: la Maurina i el Roc Blanc, nascut als anys 1980 a partir del suburbi de les “Islas Perdidas” i de l’antic “femer del Fava”, a la carretera d’Olesa.

Aquest paisatge de torrents i esvorancs, de cases i carrers que van anar ocupant tots els espais disponibles, d’oliveres i conreus que van anar desapareixent, seria l’embrió del que és ara el barri de la Maurina.

La Maurina (Districte 4)

Superfície: 421.925,9 m2

  • Límits: Nord (Passeig del Vint-i-dos de Juliol), Sud (carreteres d’Olesa i Martorell), Oest (Ronda de Ponent), Est (av. d’Àngel Sallent i el carrer de Santa Maria Mazzarello).
  • Població: 7.894 persones
  • Edat Mitjana: 39,72
  • Gent Gran: 16,38%
  • Sobreenvelliment:15%
  • Nouvinguts:18,58%

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa