Poc abans de Nadal la Cecot va publicar una editorial en el seu butlletí (posteriorment difós com a anunci a la premsa local), signat amb diversos gremis de Terrassa, on lamenta el posicionament de l’Ajuntament de Terrassa en relació al servei de l’aigua a Terrassa.
L’escrit és gairebé un libel basat en supòsits negatius en el cas que l’Ajuntament opti per la gestió directa del servei, com ara augment dels costos laborals, augment del preu de l’aigua, etc. Tot plegat per fer por.
Enlloc s’esmenta que hi ha una concessió d’un servei públic per 75 anys que ha arribat al final. Davant un discurs apocalíptic i esbiaixat on la Mina apareix com empresa “maltractada” i s’excusa el paper de l’empresa sota el pretext de “haver llegit malament el nou mapa polític”, potser calen explicacions més acurades de cara a la ciutadania.
La mina, empresa i empresari
La Mina gestiona concessions de subministrament d’aigua potable. La de Terrassa és la principal i s’acaba la concessió per finalització del termini, 75 anys. Ara l’Ajuntament ha de decidir com continuarà prestant el servei. Pot fer-ho en gestió directa o indirecta. En el primer cas assumirà la gestió amb una entitat o empresa pròpia que integrarà totes les instal·lacions i equips humans de la Mina, excepte l’alta direcció. Si s’optés per la gestió indirecta, i tal com estableix la llei, caldria licitar una nova concessió i el plec del concurs establiria que el nou concessionari hauria d’assumir també totes les instal·lacions i equips humans de la Mina.
Passi el que passi, doncs, el gruix important del què és la Mina avui continuarà essent qui presti el servei de distribuir l’aigua a Terrassa, és a dir, tot menys l’actual accionariat, el seu consell d’administració i l’alta direcció que hi està vinculada. On és, doncs, el debat? En allò que estrictament no pot continuar, que se situa en l’estructura de propietat de la Mina que, per cert, gaudeix d’una renda regular i suculenta. La Mina és una empresa molt sanejada, sense deutes, ans el contrari, amb un cert patrimoni líquid invertit en actius financers. D’acord amb els estats comptables registrats, en els darrers anys té un benefici mitjà abans d’impostos d’uns 2,5 milions d’euros. El net es reparteix bona part en dividends. De fet, els 500 accionistes terrassencs que la Mina diu tenir no hi ha invertit des de l’última ampliació de capital que es perd en la nit dels temps i, a la pràctica, l’accionariat rep una remuneració per unes inversions financerament amortitzades.
