Les entitats socials encaren la segona onada de contagis de la covid-19 amb la mirada posada en la primavera passada i incorporant els aprenentatges que van adquirir. Malgrat la seva “vocació de servei públic”, el sector reconeix que en algunes ocasions s’ha sentit sol i critiquen que les administracions sovint no han estat “a l’alçada”. “Nosaltres no podem ser el substitut o l’alternativa al que ha de fer una administració pública”, avisa Francesc Roig, president de Cáritas Catalunya. Des de la Creu Roja també reclamen més inversió en serveis públics perquè si no, alerten, el primer trimestre de l’any potser “no es podrà arribar a tothom”. Amb incertesa i angoixa, però tot i així “preparats” per encarar la segona onada. Així defineix Enric Morist, coordinador de Creu Roja, com afronta la seva entitat la nova situació. “Nosaltres hem nascut per això, per l’emergència, aquí ens mantindrem i estem forts”, assegura. Morist apunta que han estat fent una revisió de tota la tasca feta durant la primavera passada per poder millorar la seva atenció i remarca que han activat tots els recursos que tenen per poder-ho fer. En aquest sentit, detalla que des del març fins al setembre han destinat més de 10 MEUR a la gestió de la pandèmia i preveuen invertir 3 MEUR més fins a finals d’any.
Un dels àmbits que des de la Creu Roja volen reforçar és el dels albergs per a persones positives en coronavirus o bé contactes de positius que no poden confinar-se els deu dies que toca. Per això de moment ja estan preparant, juntament amb el Departament d’Afers Socials, set albergs repartits pel territori català. A més, l’entitat preveu habilitar una quinzena d’albergs més dedicats a poder fer un confinament a la nit, ja que afirmen que les persones sense sostre o bé que viuen en condicions d’infrahabitatge són dels sectors més vulnerables al virus. Amb tot, Morist reconeix que els fa certa “por” l’increment de sol·licituds que es pugui viure al primer trimestre del 2021, quan recorda que acabaran la majoria d’ERTO i quan alguns dels negocis tancats ara per les restriccions podrien no tornar a obrir. Segons el coordinador de l’entitat, abans de l’inici de la pandèmia atenien unes 140.000 persones, mentre durant aquests mesos la xifra s’ha elevat fins a mig milió. Per a Morist, el fet més preocupant és que aquestes xifres no han baixat durant l’estiu, sinó que s’han mantingut, de manera que un increment els propers mesos podria desbordar les entitats.
